Patrimoni

Primeres obres per dignificar la mina d’en Negrín

S’ha refet la teulada i s’està tramitant catalogar l’edifici com a BCIL

L’alcalde de la Vajol proposa compartir la titularitat d’aquest espai històric amb la Generalitat

Per primer cop en 80 anys s’han fet obres per dignificar l’edifici de la mina Canta de la Vajol, coneguda com la mina d’en Negrín. Els treballs els ha impulsat l’Ajuntament mitjançant una subvenció de la Diputació de Girona. La primera fase que s’ha acabat aquest principi d’any ha disposat d’un import d’uns 16.000 euros (14.500 procedents de la Diputació i la resta de l’Ajuntament), que han servit per refer la teulada i coberta de l’edifici construït el 1938 sobre la boca de la mina. És l’edifici que a final de la Guerra Civil s’havia adequat per convertir la mina en un dipòsit de protecció de l’anomenat tresor de la República (vegeu la peça).

“Són els primers treballs que s’hi fan i primer de tot es tracta de fer de tal manera que no empitjori, que no entri aigua a dins quan plou com fins ara”, explica l’alcalde, Joaquim Morillo. Aquesta primera intervenció no ha estat suficient per refer tota la teulada i l’alcalde confia que aquest 2019 l’obra es podrà acabar amb una segona fase d’obres subvencionada.

Bé cultural

Per l’alcalde, però, el més important és que es tracta d’un primer pas en ferm per recuperar aquest espai històric. En paral·lel a les obres, s’està tramitant a través del Consell Comarcal la catalogació de la mina com a bé cultural d’interès local (BCIL). A mitjà termini l’objectiu és que aquest espai es pugui visitar; no és el cas actualment.

“Hi ha feina per fer a dins, però tot és qüestió de pressupost”, diu Morillo, conscient que la inversió necessària supera la capacitat financera d’un poble de 85 habitants, el menys poblat de la demarcació. Per superar aquest escull l’alcalde proposa compartir la titularitat d’aquest edifici amb la Generalitat. “Cal mirar en quines proporcions i com es pot fer; la mina sempre la tindrem a la Vajol, però la Generalitat té més mitjans, també tècnics, per aprofitar al màxim tot el que es pot fer en aquest edifici històric”, explica l’alcalde.

A final del 2018 el delegat del govern, Pere Vila, va ser a la mina per preparar la visita que havia de fer-hi el febrer passat el president, Quim Torra. En aquella visita amb l’ex-lehendakari Ibarretxe, finalment no hi va haver temps per visitar la mina, però el president es va comprometre a tornar.

El búnquer del tresor de la República

L’antiga mina de talc va passar a la història quan amb la Guerra Civil va ser transformada, durant el govern espanyol de Juan Negrín ( entre el 1937 i el 1939), en una fortificació per emmagatzemar-hi, abans de l’exili, el tresor de la República; reserves d’or del Banc d’Espanya i quadres del Museu del Prado. La cessió per part de l’antic propietari Miquel Giralt (que va ser alcalde de la Vajol durant vint anys) es va acabar de tramitar fa prop de deu anys. Es va adequar i netejar l’entorn, però l’accés a l’edifici (que havia disposat d’ascensors per baixar a les sales) ja havia quedat clausurat per la perillositat de l’estructura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
Margarida Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats

Guaita què fan ara
Sèries

La llarga ombra del masclisme seguint el rastre d’un assassí en sèrie

Drama

‘Rosalie’, una dona barbuda contra la societat

animació

‘Hate songs’, ferides que no es curen