Seeger, de pas per Sants

La relació entre Pete Seeger, llegendari folk singer nord-americà, i Catalunya no és precisament minsa. Xesco Boix, que el coneixia des d’abans, fins i tot, que es fes popular gràcies al Moviment dels Drets Civils, va adaptar al català des del Kumbayà –amb una incidència remarcable en el moviment escolta– fins al No serem moguts, tot un cant de resistència en manifestacions estudiantils. Raimon, amb qui Seeger havia coincidit l’any 1970 al Carnegie Hall de Nova York, va convidar-lo per primera vegada un any després a Catalunya i, abans d’actuar enmig d’una forta presència policial en un poliesportiu de Terrassa, li va advertir que, aquí, el més important era saber com sortir de l’escenari i no pas com entrar-hi. Pi de la Serra va compartir amb ell –i, també, amb una altra llegenda: Phil Ochs– un concert el maig del 1975 a la Universitat de Columbia en suport a la Confederació de Treballadors de la República Dominicana. I ja el 1993, més d’una dècada després d’haver actuat en una Festa del Treball, Pete Seeger, altra vegada convidat per Raimon, va participar en el concert de celebració dels 30 anys d’Al vent al Palau Sant Jordi acompanyat del seu net.

Força menys coneguda, però, és la relació de l’autor d’If I had a hammer i Where have all the flowers gone, figura prominent de la lluita antibel·licista, mediambiental i obrera als Estats Units, amb l’històric bar Llopart del carrer Guadiana del barri de Sants. Seeger, una setmana després d’aquell concert del 1971 a Terrassa, havia d’actuar a l’Escola d’Enginyers de l’avinguda Diagonal en un concert que el governador civil va prohibir in extremis. El públic es mostrava indignat amb el veto, els grisos començaven a fer les primeres càrregues, però a Jordi Llopart, un professor de mecànica, se li va ocórrer una solució: “I si fem el concert al bar del meu pare?” És així com Pete Seeger, el 14 de febrer del 1971, va acabar actuant en aquest local –encara dempeus– del 1929. “Era l’hora del vermut i hi devia haver una setantena de persones, però la majoria eren clients jugant al dòmino”, recordava dijous Eusebi Llopart, germà d’en Jordi. Cap placa recorda en l’actualitat el pas de Pete Seeger pel carrer Guadiana, però existeix una gravació d’aquell concert que el Centre Artesà Tradicionàrius està pensant a publicar i la família Llopart, segons revelava dijous l’Eusebi, va estar cartejant-se i enviant-se felicitacions de Nadal durant anys amb Seeger. “Deuen estar en alguna banda”, assegura l’Eusebi una mica sorprès davant l’interès que algú pugui tenir en aquesta paperassa.

Al bar Llopart, precisament, és on abans-d’ahir es va presentar el concert en commemoració del centenari del naixement de Pete Seeger que es farà, avui a les 21 h, a la Sala 2 de L’Auditori de Barcelona. La iniciativa ha estat impulsada conjuntament per dos festivals “germans”, el Barnasants i el Tradicionàrius, i té Arturo Gaya (Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries) com a director artístic. “El primer disc que em vaig comprar amb dotze anys era un vinil seu de Movieplay i, tant amb La Cucafera [el grup que Gaya va crear l’any 1977] com amb els Quicos he begut molt de la seva filosofia”, explicava dijous el músic tortosí. “Ens van inspirar el seu antibel·licisme, les lluites pels drets civils i, per arrodonir-ho, les seves protestes per recuperar el riu Hudson, amb semblances amb la lluita per l’Ebre!”

El concert estarà protagonitzat pel grup Tren Seeger –amb Gaya al capdavant– i tindrà Quico Pi de la Serra, Gemma Humet, el Grup Coses, Pep Gimeno Botifarrai Joana Gomila d’artistes convidats. Fins al 12 d’abril, d’altra banda, el Centre Artesà Tradicionàrius, a Gràcia, dedica a Seeger l’exposició El poder transformador de la cançó, en què es posa en relleu el convenciment que tenia el cantant que amb la música es podia canviar el món. També, i encara que fos durant un dia i en l’hora del vermut, des del bar Llopart.