Explicar un univers
‘Angèlica i Rafel’ de Miquel de Palol tanca el cicle ‘Matar el monstre’ (Comanegra), una sèrie de novel·les d’alguns dels millors escriptors de la literatura catalana
L’anàlisi política de Palol no és xarona ni marcada pel patrioterisme
Amb Angèlica i Rafel de Miquel de Palol Comanegra tanca el cicle Matar el monstre, una sèrie de set novel·les d’alguns dels millors escriptors de la literatura catalana, iniciat ara farà un any i mig amb la data 1818 signada per Ada Castells. Tot parteix d’una picada d’ullet als clàssics gòtics quan l’estiu del 1816 un grup d’escriptors van reunir-se en una mansió de la riba del llac Léman i es van reptar a escriure una història de monstres. D’allà va forjar-se la novel·la Frankenstein or The Modern Prometheus de Mary Shelley (publicada el 1818). Dos segles després, l’editorial Comanegra reunia set autors i els seus editors a la fàbrica Lehmann per acordar els termes del projecte Matar el monstre.
La trama gòtica ha tingut uns accidentals punts de confluència i unes dates reveladores, on Mar Bosch, Julià de Jòdar, Susanna Rafart, Núria Cadenes i Jordi Coca ens han portat fins a Palol, que amb una novel·la d’espies malenconiosos, ambientada en el 2018, fa una lectura de l’actualitat amb els ingredients que més li agraden i que han donat relleu a moltes de les seves novel·les: diàlegs conductors, descripcions poètiques, debat intel·lectual i d’idees, elements d’autoficció, dosis de matemàtiques i personatges que trenen la trama a través de màximes, sentències, cites i frases filosòfiques. Entrar en l’univers Palol implica acceptar l’aventura de la cultura, i si en la presentació fa uns dies a la llibreria Laie es va esmentar de nou el tòpic de la dificultat, no cal dir que el lector ha de participar en la seducció del pensament, que és equivalent a la pulsió sexual que guia la parella principal i el reguitzell d’espies immersos en una societat a punt de claudicar davant les vagues, la brutícia i les contínues referències a la crisi entre Catalunya i Espanya. L’artefacte flueix perquè estableix una relació tàcita amb el lector, però també pel ritme i pel mateix moviment que impulsa els espies melangiosos que participen en la biblioteca mòbil, on semblen els àngels de Wenders a Cel sobre Berlín. L’anàlisi política no és xarona ni marcada pel patrioterisme sinó que ve de lluny: de model social, d’estil musical, d’una tendència barroca o neobarroca que impregna el laberint on un es pot perdre i jugar a la deriva pels seus carrers. D’Angèlica i Rafel se’n podrien extreure un volum d’aforismes o un bon llibre de poemes, però l’arquitectura de la novel·la marca.
Els directors de la col·lecció han estat el filòleg Francesco Ardolino i l’editor Jordi Puig, que han volgut fer un salt mortal de sortida. Puig afirma: “Des d’un primer moment vam pensar que Palol era un autor òptim per tancar una col·lecció com aquesta, i no hi havia ningú en la literatura catalana més indicat per agafar la figura atonyinada d’aquest Francesc Castany que neix el 1818 i malda perquè la seva alineació astral s’acabi complint. El lector del Palol geòmetra hi té una nova fita.” I no ha estat fàcil, perquè continuar una línia, ni que sigui discontínua, va ser acceptat per Palol més com un al·licient que com un handicap.
A Puig li consta que hi ha gent que l’està seguint tota en ordre cronològic estricte: “Ens en van arribant impressions i estic convençut del que se’n recull, del viatge, però la col·lecció no està pensada per haver-li de ser fidel al conjunt: el que em fa més feliç és veure néixer bones novel·les que no haurien nascut d’altra manera i que el lector fidel a cadascun dels autors pugui atansar-s’hi sense més complexos. Qui vulgui jugar-hi una mica més, té ingredients per fer-ho, però no posem pedres a les sabates ni brosses a l’ull, em sembla.”
Palol observa la peixera del món a través dels seus personatges: “La justícia com un exercici capritxós d’usura moral.” O una altra: “Ja no s’esforça ningú a trobar la gran veritat articulada al voltant d’un únic concepte d’explicar el món, perquè tal operació intel·lectual ha caigut en descrèdit.”