Cultura

MARTA PLANAS

TÈCNICA DE FESTES I PARTICIPACIÓ CIUTADANA DE L’AJUNTAMENT DE BERGA

“Necessitem finançament extern per fer créixer la Patum”

Berga ho té tot a punt per a la Patum. Avui, els Quatre Fuets marquen l’inici d’aquesta festa Patrimoni de la Humanitat que es clourà el proper diumenge amb una revetlla de Sant Joan patumaire

Aquest any el darrer dia de Patum coincideix amb la revetlla de Sant Joan. Com es viurà?
Algun any ja havia passat perquè la Patum té un calendari variable. Com que sabem que el dilluns és festa i a la gent que vingui a Patum no li vindrà d’aquí, s’ha programat una revetlla de Sant Joan patumaire a mitjanit a la plaça Mossèn Huch. D’aquesta manera volem tenir un acte propi per celebrar la revella de Sant Joan i que servirà també per descongestionar la Patum.
Aquest any volen capgirar el ‘Patum i mam’, com ho faran?
L’any passat vam iniciar la campanya per fomentar consums menys abusius. La novetat d’aquest any és la Patumaigua, que consisteix en la distribució gratuïta de 15.000 ampolles d’aigua en diferents punts. Això es fa des de fa alguns anys, però no tenia nom i potser la gent no ho coneixia del tot.
També promouen altres begudes sense alcohol?
S’oferiran també còctels de sucs de fruites sense alcohol i biquinis dolços i salats a la barra sense alcohol. Es tracta d’una iniciativa que impulsa el Departament de Joventut de la Generalitat per oferir alternatives a les begudes alcohòliques a un preu molt baix, però en cap cas l’Ajuntament pretén ser cap tipus de competència deslleial a cap establiment. S’oferiran en un punt específic on es promourà la campanya de consums menys abusius.
El consum d’alcohol és un problema a la Patum?
En anys anteriors s’havien fet estudis sobre el consum d’alcohol entre els joves, i evidentment la gent beu per la Patum, però es considerava un consum moderat. No és un consum problemàtic, està dintre dels paràmetres de qualsevol festa jove, però creiem que és bo incentivar que la gent begui aigua i que mengi per fer coixí.
Volen també unes festes lliures de violències sexistes?
Continuarem amb el Punt Lila de la plaça Viladomat, un servei professional d’informació o acompanyament per la prevenció de situacions de violència masclista en espais d’oci nocturn, i també hi haurà personal itinerant pels carrers.
Quin és el paper de les dones dintre de la Patum?
Per sort cada vegada és major i té més visibilitat. A dintre de les comparses encara queda feina a fer, tot i que en els darrers anys s’hi han incorporat moltes dones, tant titulars com col·laboradores, però encara no s’ha assolit la paritat. Per sort cada cop més el paper de les dones és més actiu i igualitari.
Es recordaran les protagonistes de 1960?
És una iniciativa de les Maces de lluïment. L’any 1960 hi va haver un primer salt íntegrament femení. Ara es vol repetir.
La Patum és Patrimoni Immaterial de la Humanitat des del 2005. Què va representar el reconeixement de la Unesco?
Va posicionar la Patum i Berga al mapa mundial. Ja era una festa coneguda a escala catalana, i això va suposar que es convertís en marca de qualitat, ens ha ajudat a arribar a un públic més ampli. Vam ser la primera declaració de Patrimoni Immaterial de Catalunya i la segon a l’Estat després del Misteri l’Elx.
Ha fet créixer l’afluència?
Ha anat augmentant. La població de Berga durant els dies de Patum es multiplica per quatre. Evidentment sempre es pot créixer més i podríem assumir-ho, però estem arribant al límit. Per créixer hauríem de plantejar altres activitats.
Aquest creixement ha arribat a posar en perill la festa?
No, de moment és sostenible totalment. Pel que fa a planificació de l’Ajuntament, ho hem pogut assumir amb els efectius de la policia local, de serveis tècnics, de brigada, de Cultura i Joventut i Festes. És la festa de Berga que implica més àrees i és la més transversal.
S’ha treballat per fer la Patum més participativa?
La festa s’ha anat obrint. És el tercer any que s’ha fet el sorteig per saltar de plens i el segon cop del sorteig per accedir al balcó durant la Patum de nit. Aquestes són iniciatives de participació de tenen gran acollida, en especial entre la gent de fora, perquè és una manera privilegiada de viure la festa.
Quins són els reptes pendents de la Patum?
El finançament és un dels que tenim clar tant en l’aspecte tècnic com en el polític. Cada any el pressupost de la festa creix una mica perquè ens agrada plantejar noves activitats, i això té un cost econòmic. Aquest any el pressupost és de 280.000 euros assumits amb fons municipals i n’hi ha 30.000 més en fons del Departament de Cultura de la Generalitat. Necessitem finançament extern per fer créixer la Patum. Si volem fer més activitats per atraure un públic més divers, hem de créixer en pressupost perquè si no, és insostenible.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La jove Carole King a Montreux l’any 1973

barcelona
Crònica
Peralada

Fusió i mestissatge

Peralada

Schubert, el pretext

VILABERTRAN
Crítica
cinema

En espera d’una revelació

Un plaer, han estat set milions

BARCELONA

Una escola de pensar

Portbou

L’Orquestra Strauss, a l’Escala

ÈRIC MORROS
COORDINADOR DEL SAM SAM FESTIVAL

“Abans tot era encartellar i ‘flyers’ però ara s’ha de ser a les xarxes”

tarragona

L’univers circense de Picasso