Mig segle d’una artista lliure
TV3 estrena avui el documental ‘Maria del Mar’, un repàs complet a la trajectòria de Maria del Mar Bonet
“Maria del Mar Bonet té molts perfils: hi ha la cantant dels Setze Jutges, la cantautora de protesta de Què volen aquesta gent?, la seva dimensió poètica, la música tradicional del camp, la viatgera que va per tot el món, les coreografies de Nacho Duato...” El periodista musical Jordi Bianciotto, que ha escrit el guió del documental Maria del Mar juntament amb el director, Joan López Lloret, destaca que “hi ha molts perfils, i la idea era intentar reflectir-los tots, més o menys”.
Produït per TVC i Som Batabat, el documental Maria del Mar s’emet avui a l’espai de TV3 Sense ficció (21.55 h). És part del programa Maria del Mar Bonet- 50 anys d’escenaris, començat el 2017 i que culminarà amb la inauguració d’una exposició al Palau Robert, el pròxim 18 de juliol, amb fotografies de la cantant fetes per Toni Catany.
Llibre previ
Jordi Bianciotto ha perdut el compte de concerts que ha vist i d’entrevistes que ha fet a la cantant mallorquina. Fa dos anys li va dedicar un llibre, Maria del Mar Bonet, intensament (Ara Llibres), amb motiu dels 50 anys del seu debut. L’any passat Milenio en va editar una versió en castellà actualitzada, i ara TV3 estrena el documental. “No forma part de cap pla mestre, una cosa ha portat a l’altre –comenta Jordi Bianciotto en una entrevista a El Punt Avui–. Després dels llibres, va sorgir la idea de fer un documental sobre la seva trajectòria, que segurament faltava, un material audiovisual en què reflectís tota la seva història.”
A més dels 50 anys de trajectòria, “hi ha un punt d’ancoratge al present força excitant i aventurer com és l’últim episodi de Cuba, el disc Ultramar”. El documental viatja del present al passat, partint de l’enregistrament del disc a l’Havana. “Va ser idea de Joan López Lloret, això d’establir un diàleg d’anada i tornada entre Cuba i el seguiment cronològic de tota la seva trajectòria, entre el present i el passat”, comenta Jordi Bianciotto.
Testimonis propers
El film inclou una vintena de testimonis de “gent del seu entorn, des del germà, que la va introduir als Setze Jutges, a amics i familiars de Mallorca, Serrat, Llach, Manolo García, Martirio... I també sentim la seva veu al llarg de tot el documental”. Bianciotto destaca una de les reflexions que fa Llach al documental: “Era una persona que venia d’un món mallorquí suposadament acotat i petit i, al cap dels anys, de tots ells és la que ha col·laborat amb gent de tot el món i ha tingut més inquietuds de treballar en altres registres musicals.” Joan Manuel Serrat, que va fer una gira amb la cantant i el seu germà a Mallorca els anys seixanta, recorda que sentir-la cantar per primer cop va ser com “un cop a la zona abdominal”.
Maria del Mar Bonet podia haver esdevingut una diva popular arreu del món, però “les companyies discogràfiques es van adonar que és una artista que va per lliure”. “Una persona es defineix pel que fa i pel que no fa –comenta Jordi Bianciotto–. No són gens coneguts els no que va dir, a Eurovisió o als Jocs Olímpics de Barcelona. I ella no ho planteja com una heroïcitat, simplement no s’hi va veure i ho va rebutjar.” En aquest sentit, “hi ha un punt d’inflexió a la seva vida que és després de fer L’àguila negra [1971]”. !Amb l’èxit comercial d’aquesta cançó, se li va proposar seguir aquest camí i fins i tot cantar en diferents idiomes, i ella no ho veu clar, diu que no i fa un disc amb poemes de Rosselló-Pòrcel. En aquell moment ja es veu que no és manipulable per les discogràfiques.”Ella mateixa reflexiona al documental sobre com es veu a l’escena musical: “Jo no m’he vist mai tractada com una diva, una persona molt important, sinó com una persona que fa música, que canta, que li agrada cantar bé i fer bons recitals, discos... M’agrada que la gent em recordi per algun disc que ha sentit.”
