Cinema

Laura Jou

Directora de cinema

“Som on hem jugat, l’escola on hem anat”

M’he passat definitivament a la direcció, i si obres una porta n’has de tancar una altra”

De Pa negre a Jurassic World: El regne caigut, passant per Eva, L’impossible, Incerta glòria, Un monstre em ve a veure... Tots aquests films tenen un nom comú als crèdits: Laura Jou hi feia d’acting coach dels nens que hi actuaven. Després de 24 pel·lícules, ha decidit penjar les bótes i passar a dirigir cinema. Demà estrena La vida sense la Sara Amat, adaptació cinematogràfica de la novel·la de Pep Puig, que va rebre els premis del públic i la crítica al Bcn Film Fest. La pel·lícula gira al voltant de la desaparició d’una adolescent d’un petit poble català, durant un estiu de principis dels vuitanta. La cineasta ha creat el Laura Jou Estudi per a l’Actor, a Gràcia, on estudien 160 joves intèrprets que volen ser professionals o ja ho són. “Tots els actors de Merlí han sortit del nostre estudi”, diu.

Com neix el projecte d’adaptar la novel·la de Pep Puig?
Vaig treballar amb Isona Passola a Pa negre, em vaig encarregar de la direcció dels nens, i allà ens vam conèixer. Anys després vaig presentar el meu curtmetratge No me quites [2015], ella el va veure, havia comprat els drets de La vida sense la Sara Amat i m’ho va proposar. Va ser un gran regal, li ho agrairé tota la vida. Estava amb un projecte meu en fase de desenvolupament, en el qual encara treballo, i va ser una oportunitat magnífica.
Per què ho considera un regal?
És una història que passa a principis dels vuitanta amb nens de 13 anys, que és l’edat que jo tenia aleshores. És una edat que encara tinc molt viva dintre de mi, és molt important, al final de la infància. Tinc fresques moltes coses d’aquell moment: la relació amb els meus avis, anar al poble, els somnis, la mirada que tens dels adults, les angoixes, la manera de vestir, la música que escoltàvem, el que fèiem... Com que he fet moltes pel·lícules com a directora d’actors, he pogut fer un dream team dels millors tècnics amb qui he treballat. Al rodatge hi va haver eufòria i emoció, tothom intentava donar el millor, aportant coses de l’època... Tot era a la novel·la, m’agrada molt el món del Pep Puig, connecto molt amb la sensibilitat, les petites coses són molt importants, més que les grans coses.
L’adolescència és un moment clau?
Sí, és una època crucial. Crec que la infància i l’adolescència creen el mite que serà l’adult: som on hem jugat, l’escola on hem anat, i això es va desenvolupant en la nostra adultesa. Després ens anem esbravant, d’alguna manera ens anem fent malbé, però la infància i l’adolescència, malgrat les dificultats i la guerra permanent amb un mateix i els pares, és una època increïble. Tinc un fill de 16 anys i intento no marcar-lo massa, que visqui en llibertat aquesta etapa, i m’adono que són absoluts genis. Això es veu a la pel·lícula amb el personatge de la Sara.
S’entenen molt bé els diàlegs dels nens. Sembla una obvietat, però no sempre és així...
Jo soc de Barcelona de moltes generacions, però no volia que els protagonistes fossin barcelonins, em molesta molt l’accent xava. Volia un accent neutre, una mica de poble, on normalment vocalitzen més que a Barcelona.
Com vau escollir els protagonistes, Biel Rossell i Maria Morera, i la resta de nois i noies?
Vam fer un càsting molt poc habitual en el món del cinema. En lloc de recórrer a agències o escoles de teatre, vam utilitzar els actors de Merlí perquè ens publicitessin una convocatòria de càsting, a través de les xarxes, que és on es mouen els nois. I els vam trobar.
Vau tenir molts candidats?
Molts! Vam tenir vint mil sol·licituds, que és fora del normal. En vam triar mil i els vam anar seleccionant fins que vam arribar a la Maria i el Biel, que són meravellosos, unes joies. Pensàvem que no els trobaríem, vam estar molts mesos buscant.
Diria que la naturalitat és la clau per a un actor en aquestes edats?
Sí, totalment. Als actors que formo en el meu estudi els ensenyo que han d’estar connectats amb la seva veritat, han de tenir la capacitat no tant d’interpretar, sinó de connectar amb el que són ells de forma valenta i sincera, i des d’aquesta veritat, expressar el que sigui.
Com va esdevenir ‘coach’ de nens actors?
Vaig començar amb aquesta feina d’acting coach per a nens a Catalunya, i en un moment donat, per experiència, era l’única i la millor. No hi havia ningú més, no tenia competència. Era entre el 2003 i el 2005. Em vaig especialitzar i he fet 24 pel·lícules, que es diu molt ràpid. El director tenia la tranquil·litat de tenir un nen al set i no haver d’ocupar-se’n. El nen fa molta nosa en un rodatge: té gana, set, es desconcentra, hi ha els pares... Els has d’estar molt a sobre i el director no pot. I jo m’hi vaig dedicar en cos i ànima, era el més important de la meva vida. Volia ser la millor, ser necessària per a algú, i vaig fer grans pel·lícules i formar grans actors. Ara ja no faig coaching. No en vull tornar a fer.
Per què ho vol deixar després de fer el cim amb ‘L’impossible’ i ‘Un monstre em ve a veure?
No, l’última va ser la dels dinosaures, Jurassic World: El regne caigut, del Bayona. Va ser increïble, rodar als estudis Pinewood, als afores de Londres, en una producció de Spielberg, és la millor manera d’acabar la meva carrera com a coach. La nena era meravellosa, hi vaig treballar molt a gust. Ho he deixat perquè m’he passat a la direcció definitivament, i quan obres una porta n’has de tancar una altra, perquè si no, hi ha corrent d’aire i es tanquen de cop. Estava molt cansada del coaching, de treballar per a altres; tenia ganes d’explicar la meva mirada pura, sense que després la filtrin els directors.He après molt, he après a fer cinema, en 24 pel·lícules aprens el que no t’ensenyen en una escola de cinema, però ja està, he acabat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

pensament

Mor el filòsof i polític Josep Maria Terricabras

Girona
Música

Joan Enric Barceló presenta a casa el seu debut literari

Vidreres
Cinema

El Truffaut convida a sushi per celebrar els 3 mesos de ‘Perfect days’

Girona
cultura

El Museu d’Història de Barcelona busca director amb un procés de selecció que aixeca recels

barcelona
guardó

Antonina Canyelles, premi Jaume Fuster

Barcelona
Cinema

Blanes estrena un festival de cine que reconeix la trajectòria de Mònica Randall

Blanes
Llibres

Òmnium impulsa una recollida de llibres per renovar el fons de les biblioteques

Barcelona
NOVETAT EDITORIAL

Faulkner, l’autor de les mil veus

Barcelona
MÚSICA

Guillamino: “A la música del país, li falta un sentiment una mica més de tribu”

BARCELONA