Llibres

Trist paper, el de les aparences

Adesiara publica ‘Icaromenip o l’home estratosfèric’ i ‘Menip o la consulta dels morts’, del sofista Llucià de Samòsata

Rere la màscara de la paròdia, Llucià mostra la crua realitat de les accions dels homes

Després d’haver publicat dos textos fonamentals del sofista grec Llucià de Samòsata –Converses de meuques ( 2008) i Contra un ignorant que comprava molts llibres (2013), Adesiara –amb un paper fonamental en la normalització dels clàssics al català– presenta en un volum bilingüe els textos Icaromenip o l’home estratosfèric i Menip o la consulta dels morts. En traducció, pròleg i notes de Cristian Tolsa, de nou trobem la vigència d’aquest autor de l’anomenada Segona Sofística, que va destacar per la mordacitat dels seus textos i, sobretot, per l’aguda mirada crítica cap a la vida quotidiana de la societat que, d’altra banda, no és gaire lluny de la nostra. A partir d’un argument que té a veure amb els interessos, i malentesos de l’època, Llucià de Samòsata ofereix dos diàlegs punyents, ideals per llegir al tren o al metro, perfectament entenedors. En la sinopsi, se’ns diu que “Menip de Gàdara, el filòsof cínic, atordit per la munió d’escoles filosòfiques que es contradiuen entre elles i fart de tanta vèrbola arrogant, decideix, d’una banda, pujar al cel per esbrinar –amb un socarrimat Empèdocles com a guia– l’estructura del cosmos i les causes dels fenòmens de la natura; i, de l’altra, baixar a l’Hades per preguntar a Tirèsias sobre la millor manera de viure.” La utilització de la sàtira li serveix per traçar dos divertits diàlegs en què Llucià ens fa veure, darrere la màscara de la paròdia, la crua realitat de les accions dels homes, actors de pacotilla que fan el seu trist paper en el teatre de la vida sense tenir en compte que la mort ens iguala a tots. Irreverent i mordaç, Llucià en aquest volum va qüestionar els seus companys de professió, que tenien un paper fonamental en la Grècia antiga.

Al pròleg de l’edició, Tolsa observa que les dues peces del volum revelen el model del diàleg filosòfic no només en la forma, sinó també en el fet que els protagonitza aquest filòsof en aparença innocent –com Sòcrates en l’Apologia platònica– que s’encamina cap a la recerca del coneixement. L’escenari i l’argument, però, són propers a la comèdia antiga. Utilitzant un col·lega –Menip, també procedent de l’antiga Síria–, Lucià el pot fer viatjar fins a la lluna per interrogar-se sobre temes d’actualitat i, de passada, fotre conya per ridiculitzar actituds del seu temps, que també són les nostres: “La millor vida és la de la gent comuna, i seràs més prudent si deixes de mirar el cel i investigar els fins i els principis, si escups sobre els arguments dels savis i consideres tot això ben estúpid...”

L’humor cap a l’arrogància dels rics i els erudits juga un paper fonamental en la manera d’enfocar el raonament. Tolsa afirma que “els filòsofs representen aquells que es creuen possessors de la veritat. Al Menip, la recerca filosòfica que emprèn el protagonista no és sobre el coneixement de la natura, sinó sobre l’altre gran tema de la filosofia: la millor disposició vital, el millor mode de vida. Igual que a l’Icaromenip, la multiplicitat polifònica de les teories dels filòsofs deixa Menip en un cul-de-sac...”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia