Un miracle musical

Amb el final de l’estiu, la normalitat retorna en la majoria dels ordres de la nostra vida, inclòs el musical. Així, l’inici del curs comporta la represa de les temporades concertístiques de la majoria d’equipaments culturals catalans. Des de fa vint-i-un anys, però, també diferents poblacions lleidatanes uneixen esforços per impulsar el Festival de Música de tardor Orgues de Ponent i del Pirineu, que, amb la participació de diferents intèrprets, alguns d’ells, internacionals, possibilita gaudir de concerts amb instruments prou importants com poden ser, a tall d’exemple, el magnífic orgue de Talarn, construït el 1748 per Josep Boscà, o un Onorat Grinda de 1833 a Sant Llorenç de Morunys. Parlem de referències d’instruments, però diumenge, a Cervera, vam tenir en el segon concert del festival la possibilitat d’escoltar una referència de primer ordre en el món d’orgue com ho és l’organista Montserrat Torrent. Amb 93 anys, Torrent va mostrar com la intel·ligència i el càlcul de facultats fan encara possible el miracle musical com ho va ser el mateix concert. Aquest va iniciar-se amb una versió per a orgue de la Simfonia núm. 1 de Carles Baguer (1768-1808), una de les referències del classicisme musical català. L’Opus 122 de Brahms ens va permetre retrobar l’ambient d’interiorització i espiritualitat propis dels repertoris per a orgue davant d’un públic silenciós i expectant. Obres de Franck, Bonnet, García Román i Guridi van acabar de completar una audició de la qual ens vam emportar la sensació d’estar escoltant un mite vivent del nostre panorama musical que només podem venerar i a qui volem poder seguir escoltant per molts anys més.