Música

Saurina, cara a cara

El músic menorquí Sebastià Saurina, guitarrista de Ja T’ho Diré, publica dos EP digitals simultanis i complementaris: ‘Envestides de la mar’ i ‘Sa fona’ (U98)

El guitarrista de Ja T’ho Diré ha gravat gairebé sol les 8 cançons i no té previst tocar-les en viu

Set anys després del seu primer treball en solitari, Diminutes, el músic menorquí Sebastià Titi Saurina torna amb dos EP de quatre cançons cadascun, publicats només en format digital per U98 Music : Envestides de la mar i Sa fona. Saurina, que es va donar a conèixer amb Ja T’ho Diré i va formar part també de Smoumolnö, resideix des de fa anys a Girona, on ha gravat pràcticament sol aquestes cançons, que no té previst presentar en directe. “Jo vaig fent coses al meu estudi i m’agrada molt tot el procés d’escriure i gravar les cançons. I està bé compartir-les i treure-les fora, perquè així tanques un projecte, fas net, i ja pots començar material nou. Amb Ja T’ho Diré també era així”, explica Saurina.

I ara arriba la pregunta que ja es veia venir: per què dos EP de quatre cançons i no un sol àlbum de vuit o més temes? “Sobretot perquè les cançons en les quals estava treballant no encaixaven les unes amb les altres, estaven massa distanciades sonorament per posar-les juntes en un sol disc. Però també hi ha un altre factor: escolto molt Radio 3 i molt sovint hi surten grups que treballen a partir de singles i EP que difonen a través de les xarxes i plataformes digitals. Jo continuo pensant que els àlbums de 10 o 12 cançons estan molt bé, però són conceptes diferents”. Sebastià Saurina explica així l’essència dels dos discos: “Sa fona és més brillant i lluminós, amb temes ballables i lletres gairebé surrealistes. Envestides de la mar mira més cap a dins, és més íntim i pausat, potser fins i tot més fosc.”

“A Menorca som foners des de l’època dels romans i els cartaginesos”, recorda Saurina per contextualitzar el títol de Sa fona : “Aquesta eina és una metàfora del fet de llançar el que no vols, les persones i les coses que no et deixen avançar. També és com un crit per treure’t el diable de dins i fer-lo fora.” El disc s’obre amb Amic meu, una cançó amb aires de funky dels vuitanta, on imagina que es troba Joey Ramone voltant per Menorca i fa amistat amb ell.

Les referències a Menorca continuen a Es canal salat, “una altra història absolutament imaginada que situa en aquesta zona de Ciutadella on quan teníem 17 o 18 anys anàvem de marxa, per fugir del centre del poble”. És una cançó “ballable, rockera i electrònica”, en la qual el protagonista rep una fona del seu germà, com a símbol de purificació. Vivim aquesta festa és “un funky-reggae més pausat, amb sons electrònics i una lletra que té un cert sentit eròtic”. Tanca el disc Òrbita estacionària, protagonitzada per un personatge que “mira la Terra des de l’espai i enyora les persones estimades i les glaceres i boscos que desapareixen”. Envestides de la mar comença amb Un gest lluminós, “una balada soul clàssica”, on sona l’orgue Hammond de Miquel Brugués, el baix de Jesús Fly Moll i els cors de Maria Saurina, la seva filla. Foc al cel, una peça de folk-blues sobre “la bellesa que no pots descriure, la que hi ha dins de la persona”, amb lletra de Mercè Soler, la seva dona, que també va escriure la de Vienes a mí, una cançó recuperada dels primers temps de Ja T’ho Diré, però mai tocada en directe: una balada força acústica sobre algú que recorda “la persona que ha de venir de més enllà del mar”. El viatge finalitza amb Cada vegada que vinc: “Parla del meu poble, del recolliment de l’hivern, quan la naturalesa mostra la seva força, les envestides de la mar. Quan la toco penso en els meus pares.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.