‘Lux perpetua luceat eis’

Els ballarins irrompen a l’escenari en un gest que traspua l’alè apressat de la mort. De la seva respiració sostinguda emanen els primers acords del Rèquiem de Mozart en un exercici que destil·la espiritualitat i contundència. Misticisme i determinació als quals es lliuren els tretze ballarins i ballarines de la Crea Dance Company amb Maria Rovira al capdavant, la ballarina i coreògrafa de projecció internacional que, de nou i després de l’èxit de Carmina Burana, accepta l’encàrrec del Centre Cultural Terrassa. I, com en aquella ocasió, la companyia actua amb la música en directe de l’Orquestra Simfònica del Vallès, sota la batuta de Josep Prats, a la qual s’afegeixen la Coral Cantiga i el Cor Montserrat d’Amics de les Arts. L’enigma que encara avui acompanya la venerada missa de morts i la lluita cos a cos que sembla que mantingué el compositor vienès amb Déu mentre la compongué, potser, en part, perquè pressentia que la mort era a prop, serveixen a Maria Rovira (Mataró, 1963) de punt de partida per parlar-nos d’una temàtica universal, com és la vida, la mort i la injustícia. Així, amb una precisa –i preciosa– coreografia reeixida en perfecta sincronia que fa aflorar poètiques composicions conjugades amb magistral harmonia, la coreògrafa es capbussa en el llegat multicultural que l’habita –recordem que ha treballat en nombroses companyies internacionals com el Ballet Nacional de Cuba, la companyia Nacional de Dansa de Puerto Rico o la companyia Maximiliano Guerra de l’Argentina, per citar-ne només algunes–, i configura un mestissatge d’estils. Cultures ancestrals que conviuen amb la contemporaneïtat de les tribus urbanes en una composició que defuig el classicisme per erigir-se en una oda a la vida i la mort en què s’assenta l’existència. Conscients de la fugacitat que els forma, els intèrprets s’encomanen al batec incessant del moviment –de la vida–, en una interpretació que crea moments de deliciosa bellesa compassats per les veus dels quatre solistes i dels cors. Que brilli, doncs, per Maria Rovira i la Crea Dance Company, la llum perpètua.