Contra l’oblit

Va deixar més de 25 llibres publicats i va ser una pionera en la traducció de la literatura japonesa al castellà. Els lectors més tenaços d’aquest diari potser recordaran el seu nom: Montse Watkins. Era periodista i va escriure a les pàgines d’internacional de l’Avui a mitjans dels anys vuitanta i noranta, com a corresponsal a l’Extrem Orient. Les seves cròniques relataven l’actualitat política d’aquells països, però, quan el frec del dia a dia li ho permetia, també introduïa reportatges de fons sobre la complexa societat japonesa i les seves injustícies. Havia nascut a Barcelona l’any 1955, al barri de la Salut, i als 30 anys va marxar a viure al Japó, impulsada per un instint d’aventura i de curiositat cultural. Aquell any, va començar a fer de corresponsal de l’Avui i hi va estar vinculada fins a mitjans dels anys noranta.

Al Japó, es va interessar per la cultura i la societat del país, fins al punt que va començar a traduir a l’escriptor i poeta Kenji Miyazawa, un dels grans autors japonesos del segle XX. A partir d’aquí, es va especialitzar en la traducció de la literatura japonesa directament des del japonès, i no des de l’anglès o d’altres llengües com majoritàriament s’havia fet fins llavors. Va traduir Osamu Dazai, Toson Shimazaki, Natsume Sôseki i Kenji Miyazawa, el Saint-Exupéry japonès que, segons els qui la van conèixer en aquella etapa, va ser la musa literària de Watkins. Per primera vegada, autors tradicionals japonesos, i d’altres moderns, i sobretot de temàtica social, es van traduir de manera directa al castellà. L’any 1994, va impulsar l’editorial Luna Books a Tòquio.

Un cop creada l’editorial, va començar a col·laborar amb la traductora Elena Gallego Andrade, impulsora, ara, del rescat de la figura de Watkins de l’oblit. Gallego Andrade ha encarregat un llibre sobre la vida de Watkins a la periodista Chelo Álvarez-Stehle, així com un documental.

A més de traduir, Watkins va escriure novel·les i assajos. Aquests últims, endinsant-se sovint en els aspectes més crítics de la societat i la cultura japoneses i en què, tot i estar-ne enamorada, posava una mirada inconformista. Sobretot, amb l’arcaica segregació dels buraku (castes intocables) encara vigent i la marginació soferta pels immigrants llatinoamericans en aquell país, anomenats nikkei, per a qui col·laborava en diaris i revistes editats en castellà en aquell país.

Es va establir al Japó i es va integrar completament en la vida cultural del país, col·laborant amb altres mitjans de l’Estat com a corresponsal però també per a premsa en castellà al Japó. Una tràgica malaltia, contra què va haver de lluitar durant cinc anys, li va llevar la vida de manera anticipada, als 45 anys.

Ara, algunes de les persones que la van conèixer volen rescatar el seu nom de l’oblit i posar en valor la gran aportació que va fer amb les traduccions directes del japonès i la seva pròpia obra, i l’activisme social que va dur a terme a favor de les minories més marginades d’aquell país. La cineasta i periodista Chelo Álvarez-Stehle, recentment establerta a Barcelona després de residir 24 anys a Califòrnia, però que durant uns anys va ser periodista a l’Extrem Orient, està realitzant un documental sobre Watkins de la mà d’Elena Gallego Andrada, amb la intenció d’estrenar-lo el 25 de novembre del 2020, en el que serà el vintè aniversari de la seva mort.