Somriure musical

En el que era el primer concert destacat del 2020, la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, que dirigeix Manuel Valdivieso, va demostrar com segueix erigint-se en un projecte dinàmic i necessari dins del minvat panorama musical català. En un concert solidari per al Projecte Home, a L’Auditori, la JONC es va sumar a la meravellosa BandArt, una formació orquestral que ha suposat una alenada d’aire fresc en l’univers orquestral europeu per un alt virtuosisme i espontaneïtat resultants per ser una orquestra que toca sense director, només des de les indicacions del seu concertino, l’estratosfèric Gordan Nikolic.

Precisament alguns membres de BandArt van sumar-se a la JONC per oferir un eclèctic, però ben travat, programa que era un recorregut per diferents moviments de grans pàgines de l’anomenada “música clàssica”: des del segon moviment de la Simfonia Tità de Mahler fins a l’obertura-fantasia Romeu i Julieta de Txaikovski. Bé és cert que parlem d’un projecte formatiu, però no és menys cert que tot ell va amarat d’entusiasme, ganes d’aprendre que va possibilitar moments feliços com el d’un extraterritorial segon moviment de la Simfonia concertant de W.A.Mozart amb uns Nikolic i el vell conegut viola David Quiggle, membre als inicis del Quartet Casals, que van conduir-nos als territoris de l’inefable i el sublim. Ho llegeixen bé. Més enllà de resultats millors que d’altres, tot va anar sempre acompanyat d’un entusiasme que va contagiar al públic, que va trencar el final de les peces amb aplaudiments sincers. La comunicació i la màgia de la música van portar-nos, així, el primer somriure musical de l’any. Un somriure dels que fan enamorar musicalment.