Multiplicar funcions
Cultura prepara un pla integral del teatre, consensuat amb el sector i diverses administracions, per revitalitzar les gires i les produccions més enllà de Barcelona
El Pla d’Impuls posterior pactarà terminis i costos per desenvolupar accions que responguin a les demandes
El pla integral del teatre acordarà accions entre Cultura i el Departament d’Ensenyament
Quan pràcticament fa un any que es van engegar les reunions entre professionals del sector (des d’actors a productors i programadors) i agents públics (els departaments de Cultura, d’Educació i de Treball, Afers Socials i Família, el Conca, la Diputació de Barcelona i una onzena d’ajuntaments a més del de Barcelona), s’està cuinant el redactat que consensuarà totes les aportacions del pla integral del teatre. El calendari preveu fer-ne una exposició pública aquest primer trimestre. En aquest any de feina, s’ha detectat la necessitat d’impulsar les gires fora de Barcelona i de revitalitzar les coproduccions, entre molts altres aspectes. El pla ha de donar les pautes per construir un pla d’impuls del teatre (com els que ja funcionen de la dansa i el circ) que concreti en pressupost i terminis la seva ambiciosa aposta.
El pla integral del teatre el va impulsar l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (Aadpc) fa uns anys. Després de convèncer de la seva necessitat els altres agents del sector –l’Associació d’Empresaris Teatrals de Catalunya (Adetca), les companyies de Ciatre i les independents del Cctic, les de Teatre per a Tots els Públics, la Plataforma Arts del Carrer i els de manipulació d’objectes d’Unimac–, van trobar, finalment, la bona recepció de l’exconseller Lluís Puig. Hi ha satisfacció, avui, entre els representants de Cultura i els de l’Aadpc perquè s’ha pogut seure en una taula agents molt diversos per fer una diagnosi sobre el teatre, avui. Tant consens hi ha hagut en alguns punts concrets que l’ICEC ha modificat alguns barems per fer més viable la coproducció internacional ja en els projectes que accedeixen a ajudes, avui. I el TNC ha completat gira de dos espectacles –La Rambla de les floristes i Solitud– a 28 municipis, garantint que no afecta les gires de les companyies i productores privades.
La directora general de Creació, Acció Territorial i Biblioteques, Àngels Ponsa, entén que la fortalesa creativa de Catalunya –“hi ha molt talent”– no pot ser una càrrega al migrat pressupost per culpa que no hi hagi suficient explotació d’aquests muntatges. Amb el pla, es vol vincular totes les diputacions (de manera similar a l’impuls que proporciona al sector la de Barcelona) i també convèncer els ajuntaments que han d’augmentar l’aposta amb les arts escèniques.
Quant podria pagar de més Cultura? A Miquel Curanta, director de l’Institut Català de les Empreses Culturals, no li preocupa, de moment: “El que cal veure és què costa implementar, i amb quin ritme, el pla d’impuls.”
Valorar la diversitat a l’escenari i a platea
Aquesta estratègia consensuada amb el sector i entre diferents departaments també té clar que cal treballar la diversitat (per poder acollir espectadors amb dificultats visuals o auditives). Però també de nous col·lectius que cal visibilitzar (Raphaëlle, de La Conquesta del Pol Sud, aquests dies a la Sala Tallers del TNC, n’és un exemple carismàtic, remarca la directora general). Ponsa celebra que ja estigui normalitzant-se i admet que la tecnologia ha reduït molt els costos d’anys enrere, “però sense consciència, sempre resultaria un capítol que es consideraria car”, afirma. Una altra de les línies de treball mestres del pla integral serà reforçar la col·laboració amb les escoles, normalitzar la presència d’activitat escènica dins de l’horari lectiu, una reclamació històrica del sector cultural per normalitzar la renovació i el rejoveniment del públic a mitjà termini. En aquest sentit, accions com ara l’Under 35 del Liceu o la nova línia del Teatre Lliure demostren que hi ha camí, si es troba la forma de comunicar-ho.
Resoldre conflictes
Les 23 reunions entre uns 200 professionals han permès reconèixer les dificultats de l’altre i trobar-hi solucions consensuades. Com ara quan un interventor municipal exigeix un concurs de tres pressupostos per contractar un conjunt musical. O fer entendre a un Ajuntament que l’artista no pot facturar si no és autònom i que això l’obliga a trobar una entitat que el contracti aquelles hores concretes perquè pugui facturar l’acció a l’Ajuntament de torn (endarrerint pagaments i patint una reducció amb la comissió de la cooperativa, sovint), comenta el president de l’Aadpc, Àlex Casanovas.
“La demanda del 2% a la cultura ajuda”
Sembla que la reclamació del 2% en el pressupost per al Departament de Cultura, per part de les empreses culturals, ha deixat petja a Economia. El director de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), Miquel Curanta, creu que ha estat més escoltada que les reclamacions habituals del Departament (fa anys que tots els consellers reclamen més atenció per a un departament que reivindica el que tothom entén com la quarta pota de l’estat de benestar) perquè ha sorgit com una veu conjunta sense fer reclamacions específiques per a cada sector representat. Ponsa i Curanta reconeixen que aquesta demanda pública, en comptes de pressionar-los a ells per gestionar els recursos de què disposen, els “ajuda”. Un increment notable permetria actuar sobre les polítiques, més enllà de la necessària protecció del patrimoni de l’estructura. Ara, és clau aprovar el nou pressupost de la Generalitat per al 2020.
