Celebració palmària

Per dedicar-se al món comercial de l’art caldria tenir una bona visió de negoci, però sovint el que més destaca de moltes persones que s’endinsen en l’univers de les sales d’art és una passió per la creació i una bona dosi d’inconsciència. De tot això no faltava a Pilar Carbonell quan va decidir crear una sala d’art contemporani a Vilafranca del Penedès. Com a negoci, tothom li aconsellava que es dediqués a altres menesters, però tossuda ella va obrir una sala al carrer Palma número 12, adreça amb la qual va batejar la galeria. “La meva idea era combinar els artistes locals amb la resta.” Els de casa sabia on trobar-los, per als de fora, no sense una mica d’ingenuïtat, va trucar la porta de les galeries de Barcelona que no acabaven de veure clar que una nouvinguda els demanés obres dels seus grans artistes per exhibir-los a comarques. Però a Carbonell, com a l’altre cèlebre (fa temps) Carbonell, de Plats Bruts, de persistència, no li’n faltava i, ajudada per la seva filla Anna Rovira, va seguir pel camí de parlar amb els artistes, que van deixar-se seduir per la idea d’allunyar-se una mica del centralisme artístic barceloní i acostar-se a noves mirades. Va començar el febrer de 1989, “l’any de la caiguda del Mur”, recorda, i tres anys després en va enderrocar un altre: el de passar la selecció per entrar a Arco, on només els galeristes selectes són convidats. En la seva trajectòria han passat molts noms: Tàpies, Guinovart, Ràfols Casamada, Hernàndez Pijuan, Antoni Abad, Barceló, Brossa i Plensa. Amb exposicions individuals o amb projectes com els cicles dedicats als sentits. Les exposicions temàtiques eren una manera d’atraure el públic local, entre els qual hi havia molta gent que no havia anat mai a una sala d’art contemporani.

El passat 28 de desembre, dia dels Innocents, com si encara no s’ho acabés de creure, la directora de la sala, que ja no és al carrer vilafranquí sinó en la casa restaurada de la família, la masia Mas Pujó, a Santa Margarida i el Monjos, va celebrar les tres dècades de treball amb una mostra conjunta de dos dels artistes que han treballat amb ella aquests anys: els dos Antonis, el Muntades i el Miralda, que han jugat amb la seva ironia i han creat per la mostra la marca M&M. Però s’han trobat que a banda dels dolços de cacauet banyat de xocolata hi ha moltes marques M&M a tot el món i simbolitzen molts de productes i serveis comercials. Amb aquest imaginari han fet un gran mur i edicions de prints de dos exemplars d’algunes d’aquestes icones que s’han apropiat. La mostra la complementa algunes peces històriques a la venda de tots dos artistes i un vídeo que han fet conjuntament que mostra la terra i el procés de conreu del raïm i d’elaboració del vi i de la seva celebració com un procés que en certa manera és similar al de la creació artística.