Arts escèniques

Una biòpsia a l’eutanàsia

La Beckett acull ‘Celebraré mi muerte’, un documental escènic sobre l’eutanàsia

Sota la inspiració del format de teatre documental de La Conquesta del Pol Sud (que actualment tanca la trilogia amb Raphaëlle, a la Tallers del TNC), Víctor Morilla va plantejar la necessitat de reconstruir el cas del metge Marcos Hourmann a l’escena. Es tracta de l’únic metge condemnat per eutanàsia a l’Estat espanyol. Celebraré mi muerte es representa aquests dies a la Sala Beckett (fins al 26 de gener).

Morilla és un càmera que treballava amb el Salvados de Jordi Évole. Es confessa un hipocondríac (“Era el pitjor espectador per a aquest tema”) i va maleir haver de gravar el programa sobre l’eutanàsia amb Hourmann, fins que va adonar-se que és bo parlar de la mort i plantejar als familiars quina és la pròpia voluntat quan arribi el moment. Hourmann va practicar i declarar l’eutanàsia a una pacient que patia i no tenia salvació. Ho havien demanat ella i la filla. Però en comptes de sedar-la i deixar que morís de manera natural, li va subministrar un medicament per aturar-li la vida i ho va escriure en la història clínica. Avui, l’eutanàsia està permesa legalment a Bèlgica, Holanda i Luxemburg. A l’Estat espanyol fa anys que està pendent d’aprovar-se. Quinze dies abans d’un judici en què la fiscalia demanava per a ell deu anys de presó i la inhabilitació com a metge, va proposar un pacte per reduir la pena i evitar entrar a la presó. La va signar, però ara lamenta no haver fet la declaració del judici. I l’obra de teatre és la manera de fer-se sentir.

‘Herència abandonada’

També aquests dies es presenta una particular i càustica mirada a la mort amb Herència abandonada (fins al 2 de febrer). Aquesta obra, que va estrenar-se com a text breu a la Beckett de Gràcia el 2014, posteriorment va fer temporada al Tantarantana. Lara Díez Quintanilla (una altra autora que cal seguir de prop, segons recomana el director de la Sala Beckett, Toni Casares) planteja si una persona es pot escapar de les expectatives que els familiars i la societat fan d’un individu i que l’indueixen a seguir aquell destí. Cruel i còmic.

LA XIFRA

6
anys.
‘Herència abandonada’ va néixer com un text breu per a la Beckett de Gràcia. Sis anys més tard, va al Poblenou, amb el premi Crítica Serra d’Or 2018 d’aval


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona