Eivissa a tres veus

Carles Torres consulta al seu editor, Jordi Rourera, cada cop que li preguntem alguna cosa sobre l’argument de la seva novel·la Els cossos elèctrics, guanyadora del premi Just M. Casero de novel·la curta i que acaba de publicar l’Editorial Empúries.

Ambientada durant tres dies que abasten les tres parts de la novel·la en sentit invers, Els cossos elèctrics és un text que involucra el lector amb la informació que li van donant els tres personatges narradors d’una novel·la. També té com a protagonista Eivissa, eix inspirador dins una trama compartida per dos amics i una turista de l’est d’Europa. L’argument atrevit va tirant enrere en el temps mentre revela una part dels fets. Es deixen premeditadament alguns buits en la història que han de completar els lectors. La trobada casual de dos amics amb una turista en una Eivissa de sol aclaparador és l’ocasió perquè, durant el dia que passen junts, sota una superfície aparentment encalmada de despreocupació, es remoguin pulsions, neguits i comptes pendents amb el passat, lligats per un engranatge que cap d’ells pot entendre del tot.

Nascut el 1974, Torres fa d’assessor lingüístic al Consell Insular de Formentera. Tota la seva obra publicada es mou entre la poesia i el relat breu. Ha guanyat premis locals com ara el de relats curts Joan Castelló Guasch pels conjunts de narracions Vuit vents i El domini dels diumenges, respectivament. El 2016 va obtenir el premi de poesia Ciutat d’Eivissa amb l’obra Nits amb xicana, i l’any 2017, el X Premi Helena Jubany amb el recull de contes breus El desconcert d’en Boyle. Precisament entre la novel·la breu i el conte llarg gairebé borgià es mou Els cossos elèctrics, on Torres reconeix la influència de L’illa de Maians, de Quim Monzó i de Pere Calders. El jurat va valorar que la nouvelle de Carles Torres presenta un gran treball de llenguatge, “que és la principal via d’entrada a un món literari inquietant i estranyament seductor a través d’un personatge masculí, un noi jove, diferent”. I va valorar “la meditada estructuració del material narratiu a través dels punts de vista de personatges complementaris que, en un moment determinat, passen a un primer pla. I, molt especialment, la gosadia d’un final sorprenent i pertorbador”.

En declaracions al nostre diari, Carles Torres va assegurar: “Des del títol del llibre, el lector es trobarà l’explicació dins el text. La idea era combinar el binomi entre cossos i electricitat dins aquesta concepció d’aigua i electricitat que sempre m’ha donat Eivissa. El lector ha de pouar en els gestos i accions dels protagonistes el que està passant. El mateix final s’explica sol.”

El premi, convocat per la Llibreria 22 i l’Editorial Empúries, és en memòria de l’activista Just Manuel Casero, fundador del rotatiu Punt Diari el 1979. Aquest mateix any va ser elegit regidor del primer Ajuntament democràtic de Girona pel PSC. Va morir de càncer el 1981 amb només 34 anys.