Per raonar i caure dret

Una discussió no consisteix en una dominació (jo guanyo i tu perds), sinó a airejar els desacords i proposar opcions, diu Jay Heinrichs, un assessor de la NASA i el Pentàgon que s’ha passat mitja vida exercitant la diplomàcia i ensenyant a practicar-la a polítics, militars i empresaris que han descobert que negociar no significa barallar-se amb un altre i doblegar-lo, sinó convèncer-lo, acordar-hi, persuadir-lo. Autor d’un manual de retòrica pràctica que ja és de referència als Estats Units, Thank you for arguing (Gràcies per argumentar), ara s’adreça a un públic encara més ampli a Com discutir amb un gat, una “Guia de l’art de la persuasió per a humans” que Aurora Ballester ha traduït al català per a Edicions Sidillà.

El llibre, que inclou les gracioses il·lustracions de Natalie Palmer-Sutton de l’edició original, suposa la incorporació de l’autoajuda en el catàleg de l’editorial bisbalenca, però entesa en la seva manifestació menys banal i, sobretot, servida amb un suau sentit de l’humor, que sovint és una de les formes més altruistes de practicar el sentit comú. Així doncs, Jay Heinrichs se serveix en el seu treball tant de l’elegància felina com de la seva ductilitat per establir analogies que puguin ser útils en el tracte quotidià dels humans amb els altres humans. Fins i tot amb els gats. Del contacte sovintejat amb dos altius exemplars d’aquestes bestioles que adora, Heinrichs n’ha inferit tota una teoria de l’art de la persuasió que substitueix els ronquets i els miols per estratègies argumentals que podrien compendiar-se en un principi entendridor: “Vés pel món com si tothom t’adorés.” Naturalment, ja tindràs ocasió de desenganyar-te, podria afegir-hi, però no perdre els estreps ni quan aquest moment trasbalsador arribi és un dels grans consells que aporta el llibre.

Passant dels gats als humans de manera tan subtil que a vegades no saps si l’autor se t’adreça per escrit o fregant-se el llom damunt la pàgina, Com discutir amb un gat pot ser una deliciosa introducció a la retòrica aristotèlica, a les arts del decòrum, al llenguatge dels gestos i la desconstrucció de les tramposes fal·làcies lògiques. Els exemples són tan domèstics com la familiaritat amb què el gat se t’asseu a la falda, de manera que els consells que Heinrichs ofereix bé poden servir per discutir amb un col·lega de feina com amb la teva parella per la mania de deixar-se sempre la tapa del vàter aixecada. Al final de la lectura, no guanyaràs set vides, però potser aprendràs a debatre i caure dret.