L’art es va obrint

“Necessitem retrobar-nos amb el nostre públic.” La presidenta del Gremi de Galeries d’Art, Mònica Ramon, expressa el desig del seu sector. Els espais galerístics, entesos com a petit comerç, van obtenir el 4 de maig el permís per atendre gent amb cita prèvia. Però la majoria van decidir esperar-se una setmana més amb l’esperança que ja ho podrien fer amb les portes obertes per a tothom. No serà així a gran part del territori –incloent-hi la capital, el focus galerístic principal–, que continua subjecte a les restriccions de la fase 0. A partir d’avui –o millor dit de demà, perquè dilluns és el tradicional dia de descans de les galeries–, molts locals rebran els aficionats a l’art que prèviament demanin hora.

“El cop econòmic ha estat fort. Però no tot és negatiu: no hem estat parats del tot”, indica Ramon. Com els museus, les galeries han dedicat grans esforços a comunicar-se virtualment amb els amants de l’art. “Els continguts en línia ens han donat visibilitat, però no s’han traduït en vendes. L’art en viu és insubstituïble”, exclama Patrícia de Muga, de la galeria Joan Prats, que mantindrà l’exposició que havia inaugurat a mitjan de gener, de Chema Madoz, i que està enllestint, per a finals de mes, la propera, amb obres que ha fet el seu planter d’artistes durant la reclusió forçada, sobretot sobre paper.

“El món digital ens ha servit per donar importància al món real”, sosté Marc Domènech, de la galeria Marc Domènech, que el 16 d’abril havia d’inaugurar una exposició de Joan Rabascall. Finalment, divendres van arribar les obres que, procedents de París, es van quedar atrapades a Madrid. Abans de desembalar-les, es van desinfectar amb una solució hidroalcohòlica. I ara ja estan impacients per rebre els primers visitants, encara que sigui en aquest règim d’atenció individual que imposa la fase 0.

Tot i que la situació és crítica, els galeristes són prou optimistes. Tenen un objectiu clar: reactivar el mercat local per contrarestar el panorama de color negre nit de les fires internacionals, en què, els últims anys, han fet el negoci principal. “El mercat intern existeix. El problema és que l’hem desatès. Hem de fer que ens torni a mirar com fa anys”, raona Domènech.

Carlos Duran, de la galeria Senda, té una opinió semblant: “És fals dir que no hi ha públic a Barcelona. L’art i la cultura són intrínsecs a la nostra ciutat. Ho hem menystingut i així és com ens hem carregat una tradició de 150 anys. Com ens l’hem poguda deixar perdre?” I continua la seva reflexió: “Jo feia onze fires l’any i els visitants d’aquí no em trobaven mai a la galeria. Fa cinc anys, vam començar un nou projecte, en un nou local. Vam reconvertir la galeria en un espai museístic. I ens hem centrat a prestigiar els nostres talents. Ja n’hi ha prou del mantra que el de fora és millor. En aquests nous temps, urgeix posar en valor allò propi, perquè s’ho val.” Duran no té pressa per obrir. Vol fer-ho quan tot estigui “més controlat”. Li encantaria reiniciar l’activitat amb una exposició d’estudiants de belles arts de la UB que havia de comissariar el professor i artista Pep Montoya, mort recentment. La mostra, que si no es pot fer al juny es farà al setembre, tindrà caire d’homenatge.

La crisi de la Covid-19 també pot acabar sent un desllorigador de velles iniciatives del col·lectiu galerístic que no s’aconseguien realitzar. Benito Padilla, d’Imaginart Gallery, explica que, aquests dies, la junta del gremi –de què ell forma part– ha estat donant voltes a un projecte “que sigui engrescador per a gent jove, de 35 a 50 anys”. Pensen que s’hi hauria d’implicar “un ventall amplíssim del sector, contemporani, modern i antiquaris” i que fora bo que es contagiés de mons propers a l’art, “com ara el disseny i l’arquitectura”. En cap cas parlen de fer una fira: “Hem de treballar amb esquemes nous. I és imprescindible una unitat d’acció amb l’altra associació de galeries, Art Barcelona.” Al seu espai, Padilla proposa de rentrée les artistes grafiteres The Hate Lovers i està preparant una exposició especial de Richard Hambleton per al setembre.

La galeria Anquin’s de Reus està situada en una de les poques regions del país, el Camp de Tarragona, que aquest dilluns sí que entrarà en la fase 1 del desconfinament. Això li permet obrir, amb un aforament limitat al 30%, mascareta obligatòria, distància de seguretat entre persones, però també amb les obres d’art i sense inauguracions. La seva directora, Pepa Quinteiro, però, ha decidit aixecar la persiana a partir del dimarts 19 (fins llavors, amb cita prèvia) amb l’exposició que va quedar congelada una setmana després d’obrir-se, de Coia Ibáñez Ferrater. “Les galeries hem d’aportar el nostre gra de sorra a la tornada a la normalitat. La gent que aquests dies surt a passejar no té opcions culturals en directe. Hi veig una escletxa”, rebla.