Art

Un centre de i per a la foto

Mapfre inaugurarà el 7 d’octubre el seu nou projecte cultural a Barcelona

La Fundació Mapfre obrirà el 7 d’octubre el seu nou projecte cultural a Barcelona, un centre de fotografia que es dirà KBr, el símbol químic del bromur de potassi, una sal que s’utilitza en el procés de revelatge. Un nom original amb el qual l’entitat d’assegurances pica l’ullet a la seva passió per l’obra dels mestres de la fotografia, que difondrà en aquest equipament ubicat a l’edifici Vela de la Torre Mapfre.

El KBr Fundació Mapfre Barcelona Photo Center (el seu nom complet) s’hauria d’haver activat aquest juny, però la pandèmia de la Covid-19 ho va trastocar tot. Les obres de reforma dels 1.400 m² que ocuparà el centre, dividits en dues plantes, estan pràcticament enllestides. La inversió s’acosta als 3 milions d’euros. Inclús s’ha començat a treballar l’escenografia d’una de les dues exposicions inaugurals, una retrospectiva de Bill Brandt. Prop de 200 imatges d’aquest imprescindible lluiran a la sala gran del KBr, d’uns 700 m². La sala petita s’estrenarà amb una mostra del Paul Strand que la Fundació Mapfre conserva als seus fons: unes 100 peces.

Aquesta sala de 175 m² donarà joc a la col·lecció pròpia de la Mapfre (després de Strand, vindran les germanes Brown), i complirà dues funcions expositives més: atendre arxius públics i privats catalans (l’any que ve, produirà un projecte a l’entorn del daguerreotip amb el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de Girona) i les escoles de fotografia, els planters dels joves talents. El futur del mitjà.

Què més veurem el 2021

Les obres de Bill Brandt vindran dels Estats Units i d’Anglaterra. Moure art en aquests temps és d’allò més complex. Però no hi ha res a témer, asseguren els responsables de la Mapfre, amb Nadia Arroyo al capdavant. Les obres arribaran a Barcelona aquest mateix juliol.

A la sala gran, la programació de l’any que ve agermana exposicions de Claudia Andujar, Garry Winogrand i Judith Joy Ross. Preveure més enllà del 2021 és trepitjar terreny fangós. L’important és arrencar, diu Arroyo. La resta s’anirà fent i refent sobre la marxa. Ara mateix, per exemple, és impossible farcir d’actes presencials l’auditori, amb capacitat per a 100 persones. És probable que debuti amb una col·laboració amb el Festival Panoràmic de Granollers, a principi de novembre.

Col·laborar és un terme que fa servir amb tota naturalitat l’equip de la Mapfre. No volen competir sinó enfortir una tradició, la fotogràfica, que el món identifica amb Barcelona, no es cansen de dir. Una altra idea que travessa la seva filosofia és la de la pedagogia. A la planta baixa s’ha habilitat una estança per a tallers. A aquest nivell a peu de carrer també hi haurà una llibreria tutelada per Juan Naranjo. I unes grades per llegir amb tranquil·litat. Tot el disseny interior és de Jorge Vidal. Hi regnarà la fusta.

La crisi del coronavirus s’ha acarnissat amb l’antiga seu barcelonina de l’entitat, la Casa Garriga Nogués, que ja no reobrirà en aquesta fase de transició. La fantàstica exposició de comiat de Carlos Pérez Siquier només va estar en cartell un mes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
Margarida Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats

Guaita què fan ara
Sèries

La llarga ombra del masclisme seguint el rastre d’un assassí en sèrie

Drama

‘Rosalie’, una dona barbuda contra la societat

animació

‘Hate songs’, ferides que no es curen