Música

Crònica

Pop de cambra enèrgic i subtil

Blaumut va iniciar dissabte a l’Auditori de Girona la seva gira acústica 0000, dins de Strenes , un festival que ha vist créixer el grup des dels seus orígens, ja que Blaumut hi ha tocat diverses vegades des del 2013. Parlant d’orígens, la gira 0000, amb un títol que suggereix un comptaquilòmetres posat a zero, està plantejada justament com una tornada a les essències originals del quintet, quan van marcar la diferència dins el pop català del nou mil·lenni amb la seva aposta per instruments clàssics com ara el violí i el violoncel. Amb el pas del temps i dels discos, Blaumut ha anat posant capes electròniques al seu so i enfosquint-lo o endurint-lo una mica, sobretot a partir d’Equilibri (2017) –tot i que com deia amb ironia, en una entrevista, el seu cantant i guitarrista, Xavi de la Iglesia, “no som Metallica”–, però ara, aprofitant els públics reduïts per la nova realitat, han decidit posar en pràctica una idea que ja els voltava pel cap abans: recuperar el so més despullat dels seus dos primers discos, El turista (2012) i El primer arbre del bosc (2015), i deixar per a temps millors la gira del seu últim disc, 0001.

Amb aquesta premissa, el quintet es va presentar en un escenari tan sobri com el concepte musical, davant d’un públic molt entregat a pesar de les mascaretes i les butaques buides que separaven preventivament fins i tot parelles amb anys de convivència. Sense cap més electricitat que la necessària per a l’amplificació i les llums –a destacar un contrabaix amb regust jazzístic–, el grup va obrir amb el seu primer èxit, Pa amb oli i sal, abans d’adonar-se que, amb mascareta, el públic no podia xiular amb el polivalent Vassil Lambrinov, titular del violí, però també audaç amb els bongos, la serra i les entrevistes als seus companys sobre com havien passat el confinament. Dels 16 temes tocats en hora i mitja, sis provenien d’El primer arbre del bosc i van formar un bloc al mig del repertori, entre Vent que mou el temps i De moment, passant pel delicat instrumental El pont de l’Accademia, dedicat “a totes les víctimes d’aquesta merda de virus que s’està menjant el món i a tots els sanitaris que s’estan jugant la vida per nosaltres”. Es notava que el grup tocava amb energia acumulada –no tocaven des del novembre del 2018–, sobretot quan les cordes s’aliaven en moments poderosos (Passes la pàgina en blanc) no tan lluny de Metallica. Després de presentar nous temes com ara Ara, aquí, present, del qual s’acaba d’estrenar un videoclip realitzat pel cantant, va arribar l’apoteosi en els bisos amb Vint-i-un botons i Bicicletes, seguides d’una llarga i merescuda ovació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona