Arts escèniques

De sexe i d’empaties

Albert Serra presenta una instal·lació, al Temporada Alta, rellegint el marquès de Sade

L’actriu Bárbara Mestanza indaga en com els ‘privilegiats’ empatitzen amb les desfavorides

Rebot del cap de setmana de programadors. Tant el cineasta Albert Serra (Personalien) com Conde de Torrefiel (Se respira en el jardín como en un bosque), que havien de participar en la concentració del 19 al 22 de novembre, s’han reprogramat aquest cap de setmana. Ara coincideix amb Sucia, de Bàrbara Mestanza, una artista que també podria interessar als programadors internacionals. Aquesta funció però és única, mentre que els altres dos treballs tenen un cert aire d’instal·lació en què el públic, en tot cas, és l’intèrpret.

Albert Serra tanca el cercle amb Personalien . Arran de la controvertida producció escènica Liberté a la Volksbühne de Berlín, i d’un rodatge posterior (amb el títol homònim), en què indagava entre el desig i la moral. Serra situa l’acció en un bosc, i dona via lliure al marquès de Sade. Ara la instal·lació (que va tenir bona rebuda al Museu Reina Sofia de Madrid) es trasllada a la Coma Cros, a Salt. Serra fuig de donar una trama concreta i prefereix que sigui l’espectador el que es faci la composició de lloc. Li agrada provocar i desconcertar. La instal·lació són dues grans pantalles reproduint escenes del film.

També Se respira en el jardín como en un bosque és una invitació a acomiadar-se de la història, de la perversitat de la trama. Es tracta d’un exercici, pensat durant la quarantena amb els mínims recursos possibles, seguint la màxima de Peter Brook: només hi ha un actor en un espai concret i un espectador. L’acció és simple: un espectador fa d’actor manipulant objectes segons li indiquen des dels auriculars, i un altre s’ho mira. Al cap d’una estona, l’actor assumeix el paper d’espectador i rellegeix el significat dels moviments, aparentment abstractes, que mou un tercer espectador. La peça es programa a La Mercè, també des de divendres i fins diumenge.

Finalment, Mestanza . Ella es pregunta a Sucia com un home pot empatitzar amb una dona que ha patit abusos sexuals. Aquesta és la recerca. Una de les claus és invertir els papers: que l’actriu faci d’home abusador i l’actor, de dona que pateix l’abús. L’acció es desenvolupa a partir d’una situació que va patir Mestanza, fa cinc anys. I han volgut relacionar-lo, com si fos un document, amb altres veus especialitzades. L’acció serà a La Planeta per a un grup reduït de públic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Cultura

Mor Morgan Spurlock, autor del documental ‘Super size me’ (2004)

Música

L’Orquestra Nacional de França clou un 17è cicle Ibercamera “brillant”

Girona
CULTURA

Malgrat estrena Libèl·lula, un festival per fomentar l’oci nocturn alternatiu del jovent

MALGRAT DE MAR
arts escèniques

El Fastt itinerarà entre micropobles de l’Alt Empordà amb 12 espectacles

Girona
ART

La històrica revista ‘Papers d’Art’ d’Espais ja és accessible en línia

Girona
música

La pianista Laura Andrés ofereix un doble concert aquest cap de setmana

girona
Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez
Directors de cinema

“Molts artistes són vampirs que xuclen la vida dels altres”

Barcelona

El teatre a l'Any Guimerà

Barcelona
estrenes de cinema

La fúria desfermada d’Anya Taylor-Joy reviscola la saga ‘Mad Max’

barcelona