Música

Udolant per la vida

El guitarrista de Mishima Dani Vega va recordar “aquell moment bonic” del concert del 13 de juny del 2015 a la sala La Mirona de Salt, quan un grup del públic animat va cantar i ballar dalt de l’escenari El camí més llarg (L’amor feliç, 2012), en el final del que va ser un concert que encara ara vibra en la memòria de la banda i dels assistents. Molt diferent de la situació de dijous passat, amb tot el públic “ben endreçat”, com va descriure David Carabén.

Asseguts, guardant distàncies, a les cadires numerades, amb la barra tancada però amb els ànims ben amunt, i l’esperit alçat, amb aplaudiments coratjosos i intentant udolar, interiorment sota les mascaretes, morrions protectors, aquell Tot torna a començar (Ordre i aventura, 2010), cançó referencial i amb la qual Mishima obre els concerts. Un udol que potser va sonar menys potent que en altres ocasions en la veu de David Carabén, que en més d’una cançó s’oblidava de la lletra del que són himnes generacionals. Una desmemòria que no es té en compte i que en cap cas va deslluir el que significava, per a músics i públic, el concert de Nadal amb el qual la sala La Mirona va celebrar els seus dinou anys i amb el qual la música retornava a les sales. Hi havia ganes de directe, d’exhibicions de guitarra de Dani Vega, de David Carabén fent coreografies, i de compartir i celebrar la vida que s’ha de viure.

No va ser el concert del 2015 ni el del 2018. Va ser el del 2020, i això el fa especial. En l’any en què l’àlbum Ordre i aventura compleix una dècada –el seu títol ha servit de mantra, d’aforisme premonitori tots aquests mesos– el concert de dijous, que reprenia l’activitat, també posa fi a una etapa. Mishima va anunciar noves cançons i un nou àlbum.

Dels quinze anys de discografia, van sobresortir Guspira, estel o carícia i La tarda esclata, clàssics que confirmen la immortalitat, o Una sola manera i Qui més estima, de l’últim Ara i res (2017).

A la cançó que van dedicar als presos i exiliats, S’haurà de fer de nit, s’hi condensa una lliçó sabuda i que cal recordar: “No hi ha res que encengui la vida millor que entendre que ens hem de morir.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

MÚSICA

Joan Manuel Serrat, premi Princesa d’Astúries de les Arts 2024

BARCELONA
RIPOLL

Ramon González i Montse Bastons guanyen els Jocs Florals Comte Guifré

RIPOLL
MÚSICA

El festival de Dixieland torna al carrer

TARRAGONA
GIRONA

Vuit actuacions musicals i teatrals en el Pati Cultural 2024

GIRONA
CrÒNICA

Un Sant Jordi fred, però esplendorós

TEATRE

La Perla 29 incorpora un ‘Zoo de vidre’

BARCELONA
CRÒNICA

Banyoles, lectora i novel·lada

crònica

Diada radiant en el retorn a l’essència

crònica

Una sola música que tothom balla com vol