Al Tall porta avui a Barcelona la nova cantata sobre Jaume I el Conqueridor
«Des del País Valencià se l'ha volgut convertir en un personatge amable com els Reis d'Orient», lamenten
Trenta-quatre anys després que Vicent Torrent, Manuel Miralles i Miquel Gil (els dos primers, encara al capdavant de la formació) fundessin un grup de folk que, com va ser el cas també de Milladoiro a Galícia i Oskorri al País Basc, va assenyalar un camí a seguir per a dotzenes d'altres formacions, Al Tall continuen engendrant projectes amb l'ambició de Vergonya, cavallers, vergonya, editat enguany en disc després d'haver-se presentat en directe en municipis com ara Borriana (seu d'un dels combats cabdals per a la conquesta del regne de València), Castelló, Gandia, Palma i Vilanova i la Geltrú.
«Artísticament estem en el millor moment –assegura Vicent Torrent, fundador del grup i autor de tots els textos de la cantata sobre Jaume I–. Portem molts anys immersos en el llenguatge musical de la tradició catalana, valenciana i mediterrània, de manera que tenim moltes més eines amb les quals expressar-nos. En les primeres èpoques potser estàvem encara una mica peixos i havíem d'agafar-nos a referències molt concretes. Som gent major, perquè aviat farà 35 anys que estem en un grup, però ho portem bé.» Gent major, tanmateix, que va haver de lluitar de valent perquè, actualment, centenars de joves puguin fer música folk amb tota la normalitat del món. «Estem contents d'haver anat obrint camins en plena selva.»
Els coneixedors de la dilatada trajectòria –ja porten divuit discos– d'Al Tall de ben segur que recordaran Quan el mal ve d'Almansa (1979), una de les obres clàssiques de la formació amb la qual és inevitable establir vincles amb la cantata recent sobre Jaume I. «En certa manera, aquest últim treball es podria entendre com una segona part, sí. L'episodi d'Almansa té una pregunta: què s'hi va perdre? I la resposta és que s'hi va perdre l'obra de Jaume I, sobretot al País Valencià i les Illes. Quan el mal ve d'Almansa explicava l'hecatombe del país, de manera que ara calia recordar com era aquell país i què és el què vam perdre, que fonamentalment és la sobirania i la unitat de la nació. Actualment vivim en un parèntesi de tres-cents anys, que no és, en termes històrics, tant de temps però que se'ns està fent massa llarg», diu Torrent.
El concepte que de Jaume I es té a València és, indubtablement, una de les raons per què Al Tall ha fet Vergonya, cavallers, vergonya. «És una figura manipuladíssima i molt incòmoda. Quan a València es fan coses sobre Jaume I se'l presenta com una figura amable, com ho poden ser els Reis d'Orient o el Papà Noel. En els actes d'homenatge del 2008, tothom volia fer-se seva aquesta figura i tenyir-la del color que més li convenia. La manipulació ha estat, i continua sent, molt bèstia».
Per tant, Torrent i Al Tall es complaurien de debò si Vergonya, cavallers, vergonya pogués esdevenir una eina didàctica per a les escoles com, anys ençà, ja va ser-ho Quan el mal ve d'Almansa. «Pot ser útil per als mestres per explicar determinades coses a partir de les cançons, és clar. La música dóna una dimensió molt més profunda, sentida i afectiva al missatge».
En la presentació de la cantata avui a L'Auditori, com en diversos concerts d'aquests últims mesos, hi participaran l'illenc Tomeu Penya i l'occità Jan Maria Carlotti. «En un projecte com aquest calia una veu de les Illes i una d'Occitània», sosté Torrent. Fa una advertència important: no hi sonaran, en principi, cançons d'altres projectes d'Al Tall sinó que el repertori s'articularà íntegrament de Vergonya, cavallers, vergonya. Això, però, no ha de significar cap problema. «Normalment, quan es fan coses així, és dur, ja que sempre hi ha qui espera el Tio Canya. Però ens satisfà que, en els concerts actuals, la gent es continuï commovent. Sé que portem molts anys i que hi ha hagut altres èpoques en què hem sovintejat més el Principat. Però ens complau molt que a Catalunya hi hagi tanta gent que encara ens apreciï…»
