Les visites al romànic de Boí creixen del 24%
A partir del mes d'abril està previst que les esglésies obrin tot l'any
Durant el 2016 el conjunt romànic de la vall de Boí ha rebut 152.455 visites, 24 % més que al 2015. Després de l'any 2007, que va ser un any de rècord, el 2016 ha estat l'any que més visites ha rebut el conjunt romànic, declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco. Aquest augment de visitants es deu, en gran part, a l'atractiu que té el videomapping de Sant Climent de Taüll. La projecció va ser inaugurada a final de l'any 2013 i d'aleshores ençà no ha parat de guanyar visites.
Actualment es poden visitar, cada dia de la setmana, les esglésies de Sant Climent de Taüll, Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí i Santa Eulàlia d'Erill la Vall, de 10.00 a 14.00 hores i de 16.00 a 19.00 hores. I fins al dia 8 de gener també estaran obertes al públic les esglésies de Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Durro i el Centre del Romànic. A partir del mes d'abril està previst que tornin a obrir les esglésies tot l'any.
El conjunt romànic de la vall de Boí està format per les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d'Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Durro, Santa Maria de Cardet, l'Assumpció de Cóll i l'ermita de Sant Quirc de Durro. Una de les seves característiques principals és la unitat d'estil arquitectònic. Són construccions dutes a terme durant els segles XI i XII seguint els models provinents del nord d'Itàlia, el romànic llombard, que es caracteritza per la funcionalitat de les seves construccions, l'acurat treball de la pedra, els esvelts campanars de torre i la decoració exterior d'arquets cecs i bandes llombardes.
Les esglésies romàniques de la vall de Boí són el reflex artístic d'una societat estructurada entorn de les jerarquies eclesiàstiques i senyorials, personificades en aquest cas en els senyors d'Erill i el Bisbat de Roda d'Isàbena, promotors dels temples de la vall. Dins d'aquesta societat medieval, l'església complia no només una funció religiosa, sinó que també tenia un important paper social, com a lloc de reunió i refugi del poble. A la Vall de Boí, aquesta funció social dels temples s'evidencia en la utilització dels seus esvelts campanars com a elements de comunicació i vigilància.
