cultura

LLORENÇ CORBELLA

DIRECTOR D'ARTS ESCÈNIQUES DE LLEIDA

“Tinc ganes que hi entri aire fresc, a la Llotja”

“Amb la Paeria assumint-ne directament la gestió, haurem de programar més espectacles i també hi podrem posar-hi més activitats”

“No es tracta de fer negoci, sinó de posar l'oferta teatral més interessant possible a l'abast dels ciutadans”

“La Llotja, l'Escorxador i l'Auditori han d'aconseguir generar confiança”

Un home de teatre.
Escenògraf nascut a Vallfogona de Riucorb, viu a Tàrrega i ha estat vinculat professionalment a les arts escèniques. Ha estat el director artístic de la Fira de Tàrrega entre el 1984 i el 1985, i del 2003 al 2006. Ha treballat amb els principals directors del país: Mario Gas, Joan Ollé, Calixto Bieito, Josep Muntanyès, entre molts d'altres. Ha estat reconegut amb dos premis pel seu treball com a escenògraf: el Premi de la Crítica de Barcelona (1999) per Mesura per Mesura (dir. de Calixte Bieito) i el Premi Max d'Escenografia (1998) per Guys & Dolls (dir. De Mario Gas). El dos espectacles, amb producció del Teatre Nacional de Catalunya.
Al Lliure s'hi anava perquè sabies que hi trobaries el que vols. Hem d'aconseguir el mateix per a Lleida

Des del mes d'octubre s'encarrega de la coordinació de la programació dels espais escènics de la Paeria: la Llotja, el Teatre de l'Escorxador i l'Auditori Enric Granados. Ara encara prendrà més responsabilitat amb la Llotja, ja que l'empresa concessionària es retira i la Paeria es farà càrrec totalment de la gestió de l'equipament.

Com pot afectar el canvi de gestió de la Llotja en la seva programació?
El que pot suposar és que podrem programar més espectacles dels que ja tenim fins ara. Tenim la programació feta fins al mes de juny. La següent ja l'haurem de preparar des de l'Ajuntament, i no només farem programació d'espectacles, sinó que hem de crear més activitat.
Què vol dir, crear més activitat?
Allò és un espai molt gran. Tinc ganes que la Llotja es pugui acostar més a la gent de Lleida i del territori. Que la gent se la senti seva. Obrir portes, que hi entri aire fresc. La Llotja no només ha d'oferir espectacles pensats per omplir les seves mil butaques, sinó també propostes diferents, també les més agosarades o que busquin diferents tipus de públic. Hi ha espectacles d'aquesta intenció que no poden anar a l'Escorxador perquè no hi caben. La Llotja també ha de ser un espai per a aquests. No passa res si portem espectacles que només omplen la meitat d'aforament però que aporten coses diferents i interessants per al públic de Lleida.
Les dades de públic (24.507 espectadors en 41 funcions el 2016) ja indiquen una ocupació mitjana del 50%. Es va fer massa gran?
Si la xifra és així, només indica que hi ha recorregut per créixer. El que vull dir és que cal acostar la Llotja a la gent, obrir-la a nous espectacles i activitats i, a poc a poc, anirà creixent.
En bastants casos els espectacles de la Llotja de circuït comercial són més cars que en altres ciutats. Això canviarà?
Una part de la programació era d'una empresa privada. Ara això canviarà. La Fundació la Llotja ara s'ho haurà de mirar més. Des de ja, el que hem fet des que hem arribat és ajustar al màxim els preus. No es tracta de fer negoci, sinó de posar l'oferta teatral més interessant a l'abast dels ciutadans.
Veurem ara teatre més agosarat, en la programació dels espais de Lleida?
Com a teatre públic que som, hem d'assumir aquest risc. Hi ha espectacles que atrauen un gran públic, com els de Sara Varas, però també apostarem per d'altres com Danzad Malditos, que sembla que costi més d'omplir però que sabem que aporten qualitat, que han triomfat en festivals i que han estat una sorpresa en altres ciutats. Són espectacles amb què, potser d'entrada, no omplirem, però que poden generar un públic encuriosit i que els faci descobrir coses que no esperaven, i que la gent vagi dient als seus amics que el que ha vist en els espais escènics de Lleida està molt bé.
El boca-orella és el millor màrqueting?
Sí. Al capdavall un espai triomfa perquè crea confiança, i és el que hem de fer a Lleida. Vaig viure els inicis del Teatre Lliure de Barcelona. Després d'anar-hi uns primers cops, en els següents ja hi anava encara que no conegués els actors, ni el director, ni l'obra. Només pel fet que la feien al Lliure, ja m'inspirava confiança. Hem d'aconseguir que el públic de la Llotja, a l'Escorxador i a l'Auditori hi vagi perquè sap que trobarà propostes en què pot confiar.
Els tres espais es feien la competència, fins ara?
No ben bé. Però d'una manera més coordinada i agrupant l'oferta en un mateix programa, l'acostarem millor als ciutadans. Volem organitzar coses més enllà d'aquests espais, al carrer. Enguany en farem una al riu i una altra aquí al pati de l'Escorxador. Hi ha la influència de Tàrrega, del teatre al carrer, que funciona molt bé i ajuda a difondre'l. També col·laborarem d'alguna manera amb la Fira de Tàrrega, ho estem estudiant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

cultura

Collboni esquiva reunir-se amb els impulsors de la campanya Salvem el Museu del Disseny

barcelona
Cinema

El BCN Film Fest obre portes i espera Meg Ryan

barcelona
Mònica Soler Ranzani
Novel·lista

“Faig ficció, però em preocupa molt la versemblança”

Barcelona

Model i artista amb final feliç

Barcelona
ARTS EN VIU

Ròmbic produeix un ‘site specific’ amb 10 titellaires pel seu desè aniversari

BARCELONA
sant feliu de guíxols

Dani Fernández, La Oreja de Van Gogh i Nil Moliner, al 2n Idilic Festival

sant feliu de guíxols
mostra

Nova exposició permanent a la Fundació Josep Pla de Palafrugell

Palafrugell
Crítica

Lloança al gran misteri

Besalú

El Festival de Música de Besalú s’avança a la primavera

Besalú