patrimoni
La fàbrica del poeta
Martí i Pol El poeta Miquel Martí i Pol va treballar trenta anys a La Blava de Roda de Ter i, pels rodencs, és un dels edificis amb més valor sentimental de la població en femení L'emblemàtica indústria, a la riba del Ter, la va impulsar l'empresària Tecla Sala futur L'Ajuntament en va comprar l'edifici però ara com ara no se'n treu rendiment
La Blavaes coneix amb aquest nom pel color característic de les portes, finestres i tancaments
Roda de Ter, poble situat a la zona més baixa de la Plana de Vic, es caracteritza pel seu estret lligam amb el riu que el parteix pel mig i amb la indústria tèxtil que, durant molts anys, va donar feina a la majoria de rodencs. De la mateixa manera, la població ha estat històricament un gran planter d'escriptors, poetes o persones vinculades al món de les lletres com Emili Teixidor, Esteve Busquets i Jaume Salés. Precisament, la literatura i el tèxtil es donen la mà a la fàbrica Tecla Sala, coneguda popularment com La Blava. En aquesta nau hi va treballar durant 30 anys el poeta rodenc més reconegut de tots, Miquel Martí Pol.
Febre industrial
La Blava, coneguda amb aquest nom pel característic color de les finestres i els reixats de l'edifici, es va aixecar el 1925, en plena expansió industrial a Roda de Ter i especialment dels negocis de la família Sala, encapçalats per Tecla Sala. Rodenca de naixement, Sala va destacar com una gran dona de negocis en un temps en què era molt poc habitual aquest fet i després de sobreposar-se a una situació gens fàcil: va quedar òrfena de molt jove, va endinsar-se en el negoci tèxtil ben d'hora i, acompanyada del seu marit, els va fer créixer d'una manera vertiginosa. De fet, La Blava és fruit de la bonança de les empreses tèxtils que Tecla Sala tenia a Roda: Can Portavella, la indústria original de la família, havia quedat petita i s'havia de fer un pas endavant.
Així doncs, el 1925 La Blava va passar a ser una realitat. Situats al pont vell i mirant aigües avall, la fàbrica queda a la riba dreta del Ter. En la seva estructura, d'obra vista i formada per dos grans rectangles perpendiculars al riu que formen els edificis principals i que estan units per edificacions més petites, hi destaquen els amplis finestrals i el color blau dels tancaments, així com les torres quadrades que s'eleven en les cantonades. La fàbrica va deixar de funcionar el 1999, i al llarg de la seva història va arribar a tenir gairebé mig miler de treballadors, entre ells, el poeta Miquel Martí i Pol, que va exercir-hi d'oficinista fins al 1972, quan l'esclerosi múltiple que patia el va obligar a deixar la feina als 43 anys.
La Blava, més enllà de l'interès arquitectònic i històric per al poble de Roda de Ter, destaca pel seu valor cultural i sentimental que va ajudar a atorgar a Martí i Pol a través de poemes com La Fàbrica, L'Elionor o De semàntica, en què el poeta rodenc descriu les seves sensacions i vivències a dins d'aquest edifici, experiències que de ben segur, van ser compartides amb diverses generacions de rodencs i rodenques.
Buscant i definint nous usos
L'Ajuntament de Roda va comprar La Blava l'any 2004 amb la intenció de rehabilitar-la i aprofitar els molt metres quadrats que hi ha per encabir-hi un museu dedicat a Martí i Pol, així com també situar-hi equipaments municipals i petites empreses, però tretze anys després el projecte continua encallat. En el moment de definir-ne els nous usos, l'Agència Catalana de l'Aigua va declarar tota la fàbrica zona inundable, un fet que dificulta que s'hi puguin establir activitats en què es concentra un nombre important de persones i en limita molt el profit que se'n pot treure. De fet, La Blava ha estat un dels temes de discrepància entre govern i oposició municipal en la recent aprovació del nou pla d'ordenació urbanística municipal (POUM). El document qualifica l'emblemàtica fàbrica de Roda per a usos industrials i la crítica se centra en el fet que no s'ha treballat prou per aconseguir fer-hi una parcel·lació que permeti far altres activitats en determinats edificis d'un complex fabril que, ara per ara, viu hores molt baixes.
