cultura

Pròxim capítol:23. “N’han cremada una església” (Església de Sant Martí, Riudarenes)

Els fets de Llers

El malestar dels propietaris i dels conreadors de vinya arran de les mesures impulsades per intentar aturar la fil·loxera va provocar una revolta que va mobilitzar el poble sencer de Llers

La processó cívica va sortir del nucli urbà i es va dirigir fins al veïnat dels Hostalets amb l’objectiu de fer sentir el seu descontentament

Els revoltatscridaven “Visca el rei!”, “Visca el govern!” i “Morin els que maten la fil·loxera i les vinyes!”
Els fets de Llersvan acabar provocant la suspensió dels treballs contra la fil·loxera durant alguns mesos

A principis del 1880, bona part del país es troba en estat de xoc. Fa mesos que la fil·loxera ha travessat la frontera i comença a devorar hectàrees i hectàrees de vinya en un procés que esdevindrà inaturable. De cop i volta, hom descobreix que l’expansió vitícola dels darrers anys, provocada per la davallada del mercat francès, ha estat un enorme miratge i, en pocs anys, s’inicia una crisi sense precedents en un sector estratègic per a moltes comarques, sobretot per a la plana de l’Empordà. Mentre les autoritats es mostren incapaces d’aturar la malura, els pagesos contemplen astorats el nou panorama. Arreu del territori creix el malestar dels pagesos, i la indignació es manifestarà al poble de Llers, on es produirà una autèntica revolta que tindrà una enorme repercussió en la premsa barcelonina.

Els amotinats desfilen fins a la carretera, concretament fins al veïnat dels Hostalets, el nostre espai amb història. Es tracta d’un amotinament pacífic, sense armes. Els revoltats es dirigeixen a l’ajuntament i, segons algunes cròniques, “al toc del sometent, hagueren d’unir-se al grup l’Ajuntament i els clergues de la parròquia”; pel que sembla, “per evitar els excessos que en un principi es temien”. La presència dels clergues no passarà desapercebuda i alguns diaris faran referència als “sermons que es fan cada dia contra els avenços moderns”. La processó cívica inclou, doncs, el poble sencer, més de 800 persones. Des del primer moment, els amotinats criden “Visca el rei!” i “Visca el govern!”. I, de manera simultània, “Morin els que maten la fil·loxera i les vinyes!”, una referència clara a les brigades que recorren els pobles de la comarca destruint els ceps per avançar-se a la possibilitat que l’insecte s’expandeixi a altres vinyes. Aquesta decisió comporta ineludiblement la destrucció de vinyes aparentment ufanoses. La mesura, a més a més, es produeix en uns moments en què el preu del vi s’enfila fins a límits insòlits a causa de la demanda creixent del mercat francès, un fet que provoca la indignació dels pagesos i els conreadors. Bona part de les ires es focalitzen en la persona de Joan Miret, el comissari regi que s’ha convertit en el màxim responsable de la lluita antifil·loxera. Els amotinats acampen al veïnat dels Hostalets i, poc després, hi arriben les autoritats civils, acompanyades d’un gran nombre de guàrdies civils. No trobaran resistència, però, malgrat tot, després de restablir la calma, s’instruirà el corresponent sumari i s’acordarà la detenció de quatre persones.

Els “fets de Llers”, tal com seran batejats per la premsa del país, no constituiran un episodi aïllat, sinó que tindran una forta repercussió en les principals capçaleres de Barcelona, i fins i tot al Congrés dels Diputats. Pocs dies després, es presentarà una exposició de 5.685 propietaris empordanesos, adreçada al ministre de Foment, en què es demanarà la suspensió de les operacions contra la fil·loxera. Paral·lelament, la premsa es converteix en un aparador privilegiat de l’encreuament d’acusacions entre els detractors i els partidaris de Joan Miret. Els primers afirmen que s’estan destruint ceps sans sense cap criteri, mentre que els segons es defensen dient que la culpa era de l’Estat per no haver indemnitzat de manera adequada els viticultors. El resultat de tot plegat serà la suspensió indefinida dels treballs contra l’insecte, una mesura que aconseguirà apaivagar els ànims, però que deixarà via lliure per a l’expansió de la malura. Efectivament, a finals del 1881, la fil·loxera ja ha superat la línia del Ter i l’any següent ja s’ha estès a tota la demarcació. Malgrat tot, els efectes devastadors de la malura encara trigaran a manifestar-se i la collita d’aquell any encara serà voluminosa. Aquell mateix any, es remarca: “Malgrat que la fil·loxera ha envaït un gran nombre de pobles [...], la veritat és que fins ara ha causat pocs danys. Hi ha multitud de focus, però la majoria són petits i n’hi ha alguns que es redueixen a dos o tres ceps infestats.” Pocs anys després, es començaran a replantar les antigues feixes amb ceps americans, però això no aconseguirà aturar una crisi que provocarà una ràpida davallada demogràfica en molts pobles gironins.

Com s’hi arriba
Per arribar al veïnat dels Hostalets, es pot sortir des del poble de Llers agafant la GIP-5107. Quan trobem la primera rotonda, seguim per la carretera dels Hostalets, que condueix directament fins al veïnat i, més concretament, fins a l’encreuament amb la carretera vella, el punt exacte on es va produir la protesta. També s’hi pot arribar des de l’N-II. El veïnat se situa a l’encreuament amb l’N-IIa, just darrere d’on hi ha un restaurant.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda