La dona més avançada

Va ser una de les comèdies que més bon recorregut va tenir en la seva temporada a Madrid. Tanta, que la reposaran a principis del 2018. Aquests dies estan a la Sala Gran del TNC, fins al 7 de gener. Aquesta comèdia escrita entre el 1613 i el 1618 d’un Lope de Vega madur s’ha ambientat al segle XVIII, un segle després de quan va ser escrita. Per què? Entre altres raons (“intuïtives”, raona la directora Helena Pimenta) perquè la protagonista en realitat es va enamorar d’un home de classe social inferior; no li pertocava. I ella no està disposada a renunciar-hi, “era una dona avançada al seu temps”, insisteix la directora i actriu Marta Poveda, que interpreta el paper de la poderosa Contesa Diana. La versió d’aquesta peça en vers és d’Álvaro Tato, membre de la companyia Ron Lalá (la companyia va presentar una còmica Siglo de Oro, siglo de ahora, la tardor del 2013 al Teatre Poliorama).

El director i actor Adolfo Marsillach va inaugurar la Compañía Nacional de Teatro Clásico (CNTC) el 1986. Ja ho va fer amb la intenció de recuperar uns textos cabdals en la tradició escènica. Als anys vuitanta, ja s’havien fet revisions de textos literaris però no s’abordava com renovar-ho a l’escena. Per difondre aquell patrimoni calia aplicar-hi una mirada actual.Es feia imprescindible projectar ponts entre l’autoria del Segle d’Or i l’actualitat. De fet, afirma Pimenta (que és la directora de la companyia des de fa set anys) el mateix Lope de Vega i els altres autors de l’època, tot i viure sota l’auspici de la Cort que els protegia i que els obligaria a sotmetre’s a determinades “regles del joc, provaven de remoure el públic” amb els seus drames. Per això, encara que sovint s’atribueixi al teatre clàssic un cert aire conservador, en realitat els seus autors buscaven canals per renovar l’escena, el discurs, l’statu quo de la societat.

La CNTC ha visitat periòdicament teatres de Barcelona, com ara el Lliure, el Victòria i el Romea. Va ser molt ben rebuda l’obra Don Gil de las calzas verdes, de Tirso de Molina, el 2007 al TNC. Aquesta companyia porta implícita la necessitat de traslladar les produccions arreu de l’Estat per difondre aquesta tradició renovada. També disposar d’un equip d’actors estable que forma en la dicció del vers, però també altres disciplines com ara el ball, el cant i l’esgrima, elements habituals en el teatre del Segle d’Or espanyol.