cultura

Territori

Negocis que passen de pares a fills, a ‘Gavarres’

El número 32 de la revista dedica un dossier de 49 pàgines a aquestes nissagues

El número 32 de la revista Gavarres (tardor-hivern) inclou un dossier de 49 pàgines titulat De pares a fills que, coordinat pel director de la publicació, Pitu Basart, presenta una vintena de “nissagues de confiters i de flequers, de fusters i d’espardenyers, d’hotelers i d’empresaris turístics, de metges, de tapers, de basters...” La revista, que ja és a la venda en quioscos i llibreries per 10 euros, dedica la resta de les seves 116 pàgines a altres continguts, com ara una conversa amb Josep M. Bosch, xarcuter de Campllong que es va especialitzar en la producció de la llangonissa i el fuet de qualitat, i un Retrat de família, sobre els Ferrer de Mont-ras. Els perfils d’aquest número tenen com a protagonistes Fina Surís, Dolors Capdeferro i Elena Joan, gallinaire al mercat de Palafrugell i mestressa de supermercat. Gavarres també proposa dues rutes A peu: de Salionç a Sant Feliu i de Sant Martí Vell al santuari dels Àngels.

Pel que fa al dossier De pares a fills, parla de com quatre generacions successives de la mateixa família han estat davant del varador de can Carré, al port de Sant Feliu de Guíxols, i de les famílies que han regentat el càmping Palamós i els hotels Rovira de Tossa i Cliper de Platja d’Aro des dels seus inicis. També hi apareixen diverses botigues familiars de llarga tradició en els seus respectius municipis, com ara la merceria Cal Boter, de Palamós; les centenàries pastisseries Serra, de Palafrugell; Batlle, de Torroella de Montgrí, i Nèctar, coneguda també a Cassà de la Selva com can Cristià o can Reverter. La nissaga sanitària dels Ponjoan, de Calonge, la farmàcia Saurí de Llagostera i la botiga gironina d’electrodomèstics, ferreteria i estris de cuina Coll, oberta el 1945, són altres exemples de llarga continuïtat en un ofici o negoci, sense oblidar tampoc Casa Pijaume, la sabateria i espardenyeria inaugurada el 1875 a la Rambla de Girona per Vicenç Pijaume i Soler, que continua oberta quatre generacions després gràcies al seu net, el recentment desaparegut Vicenç Pijaume i Juanola –a qui Joan Ribas dedica avui el seu article– i el fill d’aquest, Vicenç Pijaume i Sureda. Són només alguns dels protagonistes del dossier De pares a fills, que mostra “maneres de fer que venen de generacions passades i que es projecten amb decisió cap al futur”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
M. Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats

Guaita què fan ara
Sèries

La llarga ombra del masclisme seguint el rastre d’un assassí en sèrie

Drama

‘Rosalie’, una dona barbuda contra la societat

animació

‘Hate songs’, ferides que no es curen