Un amor de direcció única

Se la va intentar desqualificar titllant-la de cabaretera, d’espia, de mala dona, de comunista fanàtica... Però qui era en realitat Asja Lacis, la dona que va enamorar Walter Benjamin? L’escriptora i guionista Roser Amills (Algaida, 1974) ha estirat el fil d’aquesta història d’amor desconeguda a Asja. Amor de dirección única (Comanegra), una novel·la que, tal com ella mateixa adverteix, “se cenyeix, pel que fa a Benjamin, a la seva vida sentimental”. La novel·la narra de manera retrospectiva la història a partir del moment en què Asja torna dels camps del Gulag –on es va estar deu anys, del 1938 al 1948 acusada de traïció– i s’assabenta de la mort de Benjamin, ocorreguda quinze anys abans. Amills pinta el que va ser la relació més impensada entre un burgés berlinès i una letona bolxevic, forta, independent i, sobretot, lliure.

“Quan es coneixen a Capri [el 1924], Benjamin és com una criatura, tant emocionalment com professionalment, mentre que ella és una directora de teatre reconeguda, amiga de Bertold Brecht, i no vol saber res de lligams amb homes, i menys amb un que veu feble”, explica Amills. “Ell es queda fascinat per l’Asja, una dona tan lliure que li sembla veure un ésser gairebé mitològic, i s’enamora bojament d’ella. Però quan la coneix més, s’adona de les seves febleses i intenta ajudar-la. Com ara quan demostra que els seus problemes mentals tenen una base neurològica.”

L’empremta que deixa l’Asja en el filòsof alemany, segons l’autora, és evident: “Ella és l’única que li diu que està estudiant literatura morta, que no serveix per a res, i li transmet la idea que les teories s’han d’aplicar a la pràctica, traduir-se en una acció real.” Alhora, ell l’ajudarà a sistematitzar el seu mètode per tenir un material escrit de la seva feina, de què ha quedat poca constància.

Després d’un moment àlgid d’enamorament, en què cadascú té els seus lligams sentimentals (Benjamin està casat amb la Dora), la relació es fa cada vegada més complicada, i sembla que ella el defuig, mentre que ell la persegueix. Fins i tot la va a buscar a Riga, on ella el rebutja fredament, i després a Moscou, quan està ingressada en un sanatori i tampoc dona peu a estrènyer la relació. Amb tot, Amills considera que ella també està “fascinada” per Benjamin: “Pensa, però, que ell és massa bon noi i no se’l mereix i entra en la contradicció de boicotejar la relació.”

L’escriptora subratlla la desconfiança que l’Asja aixecava entre els amics de Benjamin, com ara Gershom Scholem i Theodor Adorno, encarregats després de la seva mort de recuperar i difondre el llegat de l’autor de Carrer de sentit únic. “Una dona que va sola pel món, amb molta personalitat, era vista com una fresca o una trepa, però res més lluny de la realitat.”

L’Asja va tornar dels camps pagant el preu del silenci. Per això no va voler tornar a parlar ni de Benjamin ni del Gulag. De les poques pinzellades que va deixar escrites, així com dels testimonis d’amics i els escrits de Benjamin mateix, Amills fet un puzle amb totes les peces: “He fet una feina de recordar qui era en totes les seves peces, en el sentit de tornar a passar pel cor la seva vida.”

Amills apunta que queden molts punts foscos per investigar sobre la vida Benjamin, la seva mort a Portbou i, sobretot, la seva vinculació amb Rússia, que ella atribueix a l’enamorament per l’Asja. “És clar que Benjamin, en aquella època, era una figura més important del que ens imaginem, perquè era un pensador independent i, incòmode per al règim soviètic.”