Cultura

Cultura

La moda en els Oscar

El color del feminisme

El moviment Time’s Up abandona el negre però consolida les seves reivindicacions

A diferència de l’última gala dels Globus d’Or i dels Bafta, en què el dress code que el moviment Time’s Up demanava a les actrius era el negre rigorós, en els Oscar la simbologia del dol va deixar pas al color i també a les reivindicacions feministes de viva veu. Ja a la catifa vermella, dues víctimes de Harvey Wenstein que van impulsar la lluita contra l’assetjament a Hollywood, Ashley Judd i Mira Sorvino, van explicar que Time’s Up ja ha recollit 21 milions de dòlars. L’organització ha rebut 1.700 demandes d’assistència de dones de diferents professions. Gairebé no hi va haver preguntes sobre els estilismes triats, malgrat que molts parlen per si mateixos.

Sorvino anava de princesa florejada i Judd (amb la cara excessivament estirada), amb el color feminista per excel·lència, el violeta. El mateix to rebaixat el va triar una altra actriu que s’ha significat en la lluita femenina, Salma Hayek (era un barroc disseny de Gucci carregat de pedreria i volants), mentre que les nominades Saoirse Ronan (Lady Bird) i Sally Hawkins (La forma del agua) preferien el to rosat associat a la feminitat tradicional. Ronan vestia un elegant disseny de Raf Simons (Calvin Klein) que recordava el de Gwyneth Paltrow quan va guanyar l’estatueta. En la línia més masculina es va situar Emma Stone, amb una jaqueta granat de llaçada fúcsia i pantalons negres de Vuitton.

Hi va haver molts dissenys metal·litzats: Sandra Bullock el duia de Louis Vuitton i Lupita Nyong’o es va col·locar una autèntica armadura firmada per Versace. Molt més lleugera era la malla daurada de Dior que vestia Jennifer Lawrence, ja que li va permetre fins i tot intentar saltar, amb una copa de vi a la mà, entre les butaques del teatre poc abans que comencés la gala, en una festiva imatge que es va fer viral. Almenys, aquest cop no va caure.

La protagonista d’Els jocs de la fam va apostar per un maquillatge de nit molt intens, que contrastava amb la cara gairebé neta de la guanyadora de la nit, Frances McDormand, també vestida de daurat, en aquest cas molt sòbria. Feminista convençuda, la noia Coen va ser una de les poques que van prioritzar la seva rebel·lia a la causa de les dones de negre en els Bafta britànics, on es va presentar amb un disseny de Valentino ple de llavis i pintallavis rosats (“Ja sabeu que tinc problemes per acatar les regles”, va dir). L’actriu no parla amb vestits sinó amb la seva veu, com ho va demostrar amb un dels discursos més reivindicatius. Després de fer aixecar de la cadira totes les dones nominades a un Oscar aquella nit, va instar els productors a escoltar les històries i projectes que tenen als despatxos, lluny de les festes post-Oscar.

Frances s’ha endut l’estatueta pel potent paper d’una mare que lluita contra l’oblit de la violació i mort de la seva filla a Tres anuncis als afores, unpersonatge tan feminista com el de Meryl Streep encarnant l’editora del Washington Post, una dona sola davant del poder masculí. L’actriu, 20 vegades nominada a l’Oscar, anava de cridaner i elegant vermell Dior, el mateix color que la millor actriu secundària, Allison Janney (la recordeu com a portaveu de l’ala oest de la Casa Blanca?).

La nit també es va omplir de dissenys blancs, com el de Laura Dern (Calvin Klein), Jane Fonda de Balmain, amb la insígnia Time’s Up (“Vivim un gran canvi cultural psicològic polític i estic orgullosa de formar-ne part”) i Margot Robbie, amb un delicat Chanel. També va triar el blanc el jove Timothée Chalamet, protagonista del sensual film Call me by your name, amb premiat guió de James Ivory, que lluïa un primer pla de l’actor dibuixat a la camisa. De blau elèctric era l’arquitectònic Armani Privé de Nicole Kidman, i terriblement ample i florejat el de Whoopi Goldberg.

Van cridar l’atenció el disseny avantguardista de la cantant St. Vincent, minifaldiller i amb àmplia màniga, de Saint-Laurent, i que Rita Moreno recuperés el vestit d’aire japonès (amb algun retoc) que va lluir el 1962 per recollir l’estatueta a la millor actriu secundària per West Side Story.

L’Oscar al millor vestuari va recaure merescudament en El fil invisible. Emma Roberts i Garbiñe Muguruza, invitada per una marca de rellotges, van passar per la luxosa cabina d’estètica de Natura Bissé a l’hotel Beverly Hills i Joan Roca va cuinar en la festa post-Oscar d’Elton John, per la qual van passar noms com David Bisbal, Heidi Klum, Adriana Lima, Miley Cyrus i Liam Hemsworth.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Núria Graham
CANTANT I GUITARRISTA

“A Irlanda busco respostes que aquí no trobo”

Barcelona
FRANCESCO ARDOLINO
ROMA, 1966. DOCTOR EN FILOLOGIA CATALANA PER LA UNIVERSITAT DE BARCELONA (UB)

“La desconnexió entre disciplines humanístiques és molt greu”

barcelona

L’1-O de Martha Rosler

barcelona

Conservatori obert

girona

Des de Grècia amb amor

Barcelona
70a edició del festival

Hillary Clinton presenta sèrie a la Berlinale

La música dels capitells

Girona

Micromecenatge transfronterer per Querroig

portbou

Neix Sala C, un cicle de documentals d’art

Girona