Cultura

LLORENÇ BLASI

AUDIODESCRIPTOR

“Manca sensibilitat per fer accessibles els productes culturals”

Aquest tianenc fa vint anys que treballa en l’audiodescripció al teatre i l’òpera. Ara, amb el conte ‘Amb ulls de gos’, participa en el primer projecte d’audiodescripció d’un llibre il·lustrat

Com s’ha gestat el primer conte il·lustrat amb audiodescripció?
Es tracta del projecte Mira’m, de l’associació el Món de Prop, que s’ocupa de sensibilitzar i donar materials a persones amb diversitat visual a través de les escoles. Van editar un llibre El gat i la lluna, on es descrivia la problemàtica de la percepció visual. Amb ulls de gos és el primer conte amb audiodescripció i està destinat a sensibilitzar sobre les persones usuàries de gossos pigalls. A través del gos hi ha una aproximació al món de la ceguesa.
És un conte infantil?
Sí, tot i que es pot adreçar a qualsevol edat. L’objecte principal és treballar-lo a l’aula per sensibilitzar la població. És un llibre il·lustrat, amb imatges en blanc i negre i amb tot un seguit de personatges que ajuden a conduir el relat. No hi ha text imprès, incorpora un USB on hi ha el text, que es pot imprimir. La proposta d’audiodescripció del llibre està penjada a internet i s’hi pot accedir a través de la plana web de Món de Prop. Les persones amb diversitat visual poden saber com és físicament el llibre i la narració s’intercala amb l’audiodescripció.
És diferent d’un audiollibre?
Un audiollibre és la lectura d’un text escrit i les imatges són literàries, les descripcions venen donades pel mateix text. La novetat del llibre amb audiodescripció és que estan descrites les imatges, de manera que s’ha posat narració a un llibre il·lustrat sense text. El text s’incorpora com una opció per treballar a part. L’audiodescripció explica com és la coberta i la contracoberta, els personatges que van sortint il·lustrats. S’ha hagut de crear un escenari sonor perquè la persona cega se situï, com si fos una pel·lícula. Aquesta ha estat la dificultat de la proposta.
Com és que no existia cap conte amb audiodescripció?
Suposo que hi ha un punt d’atreviment. Durant la presentació del llibre una persona que va perdre la visió de petit se’m va apropar i em va felicitar per la iniciativa. Em va explicar que quan era un nen els seus pares li explicaven els tebeos, li descrivien els dibuixos perquè ho entengués. Per a ell era un vincle d’unió entre la realitat i la seva diversitat. L’audiodescripció dona elements informatius que la persona cega no pot obtenir d’una manera autònoma. És una qüestió d’accessibilitat.
El projecte tindrà continuïtat?
Dependrà dels recursos. Tot just acaba de néixer i l’associació està decidida a sensibilitzar. Suposo que hi haurà més projectes en aquest sentit.
Per què han pensat en vostè per a aquest projecte?
Vaig començar a fer audiodescripció l’any 1996. En aquell moment jo feia d’actor de teatre amateur, vaig voler fer el pas a la direcció, i estudiant un llibret em vaig adonar que totes les acotacions del dramaturg ampliaven el text. Se’m va ocórrer que posant un sistema de traducció simultània es podia donar a la persona que no veia les pautes del dramaturg: els silencis, les entrades i sortides, l’escenografia. Vaig elaborar-ho i vam posar per primera vegada una audiodescripció. Això es feia des de l’any 1993 en àmbits privats, al sí de les entitats, però la idea era facilitar l’accés als centres públics d’una manera sistemàtica, que les persones amb diversitat visual poguessin escollir obres que no estan pensades només per a ells.
On ha treballat?
Vaig començar a fer audiodescripció al TNC amb Galatea, de Josep Maria de Sagarra, l’any 2004. Del teatre vaig passar a l’òpera, el 2004 amb Boris Godunov, que va ser la primera òpera que es va fer al Liceu on de manera oberta les persones cegues van poder accedir perquè es va fer la publicitat adequada. També he fet altres arts escèniques, com ara una peça de dansa, i tallers de formació.
Hi ha prou recursos per a les persones amb diversitat visual?
Per part de les entitats hi ha un interès que les persones associades puguin accedir al lleure, i es busca que dies concrets i obres concretes es puguin fer. Manca sensibilitat dels creadors de productes culturals i dels programadors que no estan conscienciats per assumir la petita despesa que hi pot haver perquè les persones amb diversitat sensorial puguin triar el dia i la sessió que a ells els vagi bé. Passa el mateix amb els museus, els centres d’interpretació de la natura... Hi ha una mancança real dintre de l’oferta perquè la gent pugui triar.
Comparats amb altres països, en quin nivell estem?
El Regne Unit va al capdavant. Per exemple, la BBC té el 100% de la seva programació amb audiodescripció.
I les televisions d’aquí?
Compleixen la normativa. La pionera és TV3, que té un alt percentatge d’audiodescripció en sèries i pel·lícules. Hi ha molta feina a fer, començant per la formació dels audiodescriptors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.