cultura

CULTURA

Tres amics dels Haras

El Mume enfoca l’exili des de la intimitat a través de l’amistat entre els artistes Antoni Clavé i Carles Fontserè amb Martí Vives, que els va alliberar del camp

La mostra treu a la llum obres de la primera època de Clavé fins ara mai vistes a Catalunya

L’èxode republicà de 1939 no només es va concentrar a la platja d’Argelers o a Sant Cebrià. De fet, en la desbandada del primer moment, molts refugiats van aconseguir arribar a Perpinyà, on deambulaven sense rumb ni ofici, fins que el govern francès va decidir confinar-los als afores, al voltant dels estables d’una antiga finca per a la cria de cavalls, els Haras, mentre esperaven ser transferits als camps del Barcarès o Adge o l’arribada miraculosa d’un salconduit o un passatge cap a Amèrica. Carles Fontserè (1916-2007) i Antoni Clavé (1913-2005), membres del Sindicat de Dibuixants Professionals i autors d’alguns dels cartells més compromesos amb la República, eren dos d’aquests interns. El seu destí podria haver estat el de milers de refugiats baquetejats d’un camp a l’altre si no s’hagués creuat en el seu camí un pintor rossellonès d’origen català, Martí Vives (1905-1991). Vives, que havia passat la infància a Figueres i havia estudiat belles arts a Barcelona, es va sentir concernit per la dramàtica situació dels republicans, amb els quals ja s’havia solidaritzat des del principi de la guerra aprofitant el càrrec que ocupava a l’Ajuntament de Perpinyà. La descoberta dels dibuixos en què els artistes reflectien la seva situació als Haras, i sobretot els de Clavé, va fer que intercedís per alliberar-los. En realitat, va fer molt més que això: al cap de poc, el 28 de febrer de 1939, va organitzar la primera exposició de Clavé i Fontserè en una petita galeria de Perpinyà, la Maison Vivant, on els dibuixants catalans van trobar, a més de reconeixement, un plat a taula, suport econòmic i escalf humà gràcies a la galerista Marie Martin.

El Museu de l’Exili de la Jonquera (Mume) es concentra en aquesta petita història d’amistat forjada enmig del vendaval de la gran història en la seva nova exposició temporal, Camp dels Haras, 1939. Fontserè i Clavé a la llum de Martí Vives, comissariada per l’historiador de l’art Eric Forcada i que s’inaugura avui (17 h). La mostra proposa una aproximació a l’exili republicà des de la microhistòria, per mitjà de fotografies, documents i sobretot dibuixos i pintures dels tres artistes. Algunes d’aquestes obres, realitzades en les condicions precàries de la retirada i del confinament als camps de concentració, es podran veure per primera vegada a Catalunya. És especialment rellevant, en aquest sentit, la presentació d’unes quantes peces de la primera època de Clavé fins ara inèdites que s’han pogut localitzar en col·leccions privades. Per Eric Forcada, aquesta és una ocasió i millorable per corregir la pretesa indiferència dels nord-catalans pel destí dels seus veïns i per remarcar, al contrari, “la importància dels vincles culturals, lingüístics i socials que ja existien abans de la Guerra Civil i que expliquen la solidaritat de Martí Vives amb la causa republicana”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
Margarida Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats

Guaita què fan ara
Sèries

La llarga ombra del masclisme seguint el rastre d’un assassí en sèrie

Drama

‘Rosalie’, una dona barbuda contra la societat

animació

‘Hate songs’, ferides que no es curen