Lletres

Seül i els signes

L’autora Kim Ae-ran pren com a fil conductor la figura del pare per teixir ‘Corre, pare, corre!’, un llibre que retrata l’emancipació de la dona a Corea del Sud

“M’agradaria que Corea del Nord recuperés la riquesa del llenguatge”, diu Ae-ran

Una certa estranyesa recorre el grapat de relats que integren Corre, pare, corre! (Godall), de l’escriptora sud-coreana Kim Ae-ran, el primer dels seus treballs traduïts al català per Mihwa Jo Jeong i Alba Cunill. Ae-ran està considerada una de les renovadores de la literatura coreana. Amb aquest volum ple d’humor i ironia va situar-se entre les autores més venudes del seu país.

Una estudiant que es dedica a visitar els supermercats 24 hores, una noia que comparteix pis amb altres cinc que no veu mai, una “narradora perpètua” que es crida i es respon sola i un germà petit que xala amb el seu saltador Sky Kong Kong són alguns dels personatges solitaris i tristos que recorren els relats de Ae-ran i que tenen com a leitmotiv la figura del pare.

“No tenia consciència de fer una novel·la, sinó que anava escrivint els relats i, un cop acabats, vaig veure que emergeix amb força la idea del pare”, explica l’autora coreana. El primer relat que dona títol al volum té –com d’altres– un clar component autobiogràfic: una mare cria sola la seva filla, que s’imagina el pare absent sempre corrent, amb pantalons florescents i sabatilles d’esport. Li inventa una història a mida. “Per afrontar aquest pare absent, la narradora primer necessita saber qui és; sent dolor, li falta alguna cosa, i quan ho ha entès, aleshores pot entrar en el món de la comprensió.” Més que criticar la societat patriarcal, Ae-ran assenyala justament que els homes que apareixen en el llibre són “fràgils, ximplets i ridículs”. “La societat coreana ha canviat i la generació de la meva mare, que és la que apareix retratada, va destruir l’arquetip de família tradicional gràcies a la seva independència econòmica i la seva força.”

Aquest canvi de mentalitat que ha afavorit l’emancipació de la dona a Corea s’ha consolidat amb les generacions d’Ae-ran, nascuda el 1980: “Hem gaudit d’una de les millors educacions del món i ara ja no suportem la discriminació de gènere.”

Un dels protagonistes és Seül. “Sóc d’un petit poble i quan hi vaig anar a estudiar m’hi vaig afrontar com si fos un text i els supermercats eren un d’aquests textos: hi ha moltes coses, per què?”, es pregunta.

Corre, pare, corre! va sortir publicat fa tretze anys, però no ha perdut actualitat: “La pobresa de l’allotjament no ha canviat, els joves han de compartir pis o viure en cabines, i els supermercats s’han multiplicat per tres!”, exclama.

Respecte a la situació de Corea del Sud i la distensió recent en les relacions amb Corea del Nord, Kim Ae-ran és escèptica: “Vaig créixer cantant ‘reunificació!’ i estava convençuda que s’havia de fer; ara només aspiro que es mantingui la pau.” Un dels aspectes que més la preocupa és la pèrdua de llenguatge de Corea del Nord, conseqüència directa d’un règim totalitari. “M’agradaria que Corea del Nord recuperés la riquesa del llenguatge; ara tinc dificultats per llegir els autors nord-coreans, no pel vocabulari, sinó per la manera com creen les emocions”, conclou l’autora sud-coreana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

De l’abús a celebrar la sexualitat, dalt de l’escenari

BARCELONA/IGUALADA
ART

Un incendi malmet part d’una exposició d'Edgar Massegú al Tinglado 2 de Tarragona

TARRAGONA
música

Sidecars: “En dos minuts no podem dir tot el que hem d’explicar en una cançó”

GIRONA
EQUIPAMENTS

El govern aprova una partida de 5,9 milions per al ‘hub’ audiovisual de les Tres Xemeneies

BARCELONA
DANSA

El coreògraf Alexander Ekman porta al Liceu un ‘Midsummer Night’s Dream’ poc shakesperià

BARCELONA
MÚSICA

Joan Manuel Serrat, premi Princesa d’Astúries de les Arts 2024

BARCELONA
RIPOLL

Ramon González i Montse Bastons guanyen els Jocs Florals Comte Guifré

RIPOLL
MÚSICA

El festival de Dixieland torna al carrer

TARRAGONA
GIRONA

Vuit actuacions musicals i teatrals en el Pati Cultural 2024

GIRONA