‘Primavera de Praga’

Vittorio Giardino (Bolonya, 1946) és una de les estrelles convidades al Saló del Còmic d’enguany. Ve a presentar El librero de Praga (Norma Editorial), quarta part de la novel·la gràfica de la sèrie protagonitzada per Jonas Fink, aquest cop ambientada en la primavera de Praga, que va comportar la invasió soviètica del 1968.

Afable i somrient, Giardino argumenta cadascuna de les respostes fent-se intel·ligible en la barreja de castellà i italià que utilitzem. Quan li pregunto si es podria comparar la seva obra amb La insuportable lleugeresa de l’ésser de Milan Kundera, no ho dubta: “Possiblement sí, però he d’aclarir que a Itàlia no va sortir aquest llibre separat, sinó dins del volum integral del personatge Jonas Fink. Espero que, si els llibres es venen bé, aquí es faci el mateix. En la integral italiana, hi he afegit històries i una bibliografia molt personal, no exhaustiva, en què figura la novel·la de Kundera. Ha estat un llibre important per a mi, no només per a aquesta història.” Li comento que està molt bé per a les noves generacions revolucionàries explicar el que van significar les dictadures imposades pels soviètics, que van desfer els somnis socialistes i van embrutar moltes organitzacions benintencionades d’esquerra. Les visites de Tito i Ceausescu a Praga, la relació que el llibreter protagonista manté amb una vietnamita, però sobretot la repressió que va viure el pare de Jonas i la bogeria de la mare recuperen la persecució de què van ser objecte els opositors i els intel·lectuals no orgànics: “Honestament, us he de dir que no conec amb detall la jove generació d’esquerra, perquè soc gran, però el que pretenc és mostrar diferents punts de vista. També les opinions que avui dia han estat rebutjades; per exemple, la situació del meu personatge de petit, quan a l’escola va viure les conseqüències de ser fill d’un empresonat pel règim, cosa terrible quan l’expulsen de l’escola. En un principi hi havia el dubte de si l’havien castigat pel fet de ser jueu, però no volia quedar-me en la contemplació i limitar-me a dir que allò no era just, sinó que també hi volia introduir la visió d’un dirigent comunista quan argumenta que el nen era un privilegiat perquè havia crescut en una casa plena de llibres i possibilitats, mentre que per al fill d’un obrer era més difícil tirar endavant. El militant comunista afirma que, quan tots siguem rics, hi haurà diners per a tothom, però en la situació actual els diners invertits és més just que vagin al fill de l’obrer.”

Giardino és de Bolonya, la capital comunista italiana. El personatge té una xicota vietnamita en els anys de la guerra contra els americans i viu la intransigència comunista. Unes coordenades que l’autor matisa dient que la invasió de l’any 1968 va ser denunciada per primer cop pels partits comunistes occidentals més influents, el francès i l’italià. “El 1982, la Universitat de Bolonya, la ciutat roja, va fer doctor honoris causa Dubcek, el reformador del partit comunista txec víctima de l’ortodòxia. El van enviar a fer de guarda forestal sense poder sortir del país, només per a la visita a Bolonya. L’esquerra va fer costat a Dubcek contra Brezhnev.” Giardino recrea una història de llibertat, en què mostra el seu amor per la ciutat de Praga en cada vinyeta.