Pura energia Blunt
Queda lluny aquell noi tímid i intimista que en un videoclip del 2004 s’asseia sobre un bloc de gel, mig desvestit, i enmig de la pluja entonava el You’re beautiful, per després llançar-se al mar. James Blunt va sortir a l’escenari de Cap Roig , diumenge, amb molta força i amb ganes que el públic estigués poca estona assegut a la cadira. “Us entenc, el meu pare és molt gran i també necessita seure”, va dir al públic, que va captar la ironia i immediatament es va tornar a posar dempeus. Blunt va voler deixar clar que no és només un cantant dolç i de melodies estovades. Sí, va sonar el supervendes You’re beautiful, del seu primer àlbum, Back do Bedlam, però es va fer esperar. I també Goodby my lover, que, tot i la posada en escena, amb ell sol al piano, sense la banda, i un sol focus il·luminant-lo, va sonar menys trista del que realment és però amb una força espectacular. Blunt no va renunciaral seu aspecte més intimista però també va voler demostrar que els seus concerts estan carregats d’energia. I així va passar quan va interpretar temes com Lose my number, del seu darrer treball, The After Love, i So long Jimmy, en què la banda i Blunt van tenir moments èpics, amb bons efectes de llum i grafismes. El cantant britànic va estar interpel·lant en tot moment el públic, fent bromes, va pujar dempeus dalt del piano, va fer cantar les dues mil persones que omplien Cap Roig, va ballar i també va fer fotografies i vídeos del públic. Músic versàtil, canviava de guitarra a cada tema o bé es posava al piano. Fins i tot va tocar l’ukelele quan va interpretar Postcards. L’exmilitar també va mostrar el seu vessant compromès amb el Someone singing alone, un himne antiguerra, amb el qual va assenyalar a Donald Trump, que va estar acompanyat per imatges dels efectes de la guerra a Síria, amb ciutats devastades per les bombes i nens i nenes víctimes del conflicte. Blunt va començar el concert amb ritme, amb el Heart to Heart, i va acabar amb el discotequer Ok, que la gent va continuar taral·larejant fins i tot quan els músics ja havien marxat de l’escenari. Com a premi, tres temes més, tres clàssics: Stay the night, 1973 i Bonfire heart. El públic dempeus ballant. Pràcticament dues hores de concert. Blunt ho havia aconseguit.
