Vint anys i una nit

No és normal que un noi de 15 anys bategi el seu primer grup amb el títol d’una pel·lícula de Woody Allen: Delitos y Faltas. Però en aquest detall ja es veu que Ismael Serrano (Madrid, 1974) ja apuntava maneres des de molt jove. Ara fa ja uns mesos que celebra el 20è aniversari del deu debut com a cantautor, Atrapados en azul (1997), el disc que s’obria amb un dels seus clàssics, Papá, cuéntame otra vez. L’any passat va publicar el doble CD/DVD 20 años. Hoy es siempre , gravat en directe a Madrid amb diversos convidats –entre ells, Víctor Manuel, Miguel Ríos, Pedro Guerra i Sílvia Pérez Cruz–, per repassar alguns dels seus temes més emblemàtics, combinats amb alguns inèdits i versions d’Aute, Sabina o Silvio Rodríguez. “Volia mostrar una retrospectiva de la meva obra que plasmés també tot el meu aprenentatge”, explica Ismael Serrano, que avui celebrarà aquest 20è aniversari amb un concert a l’Espai Port de Sant Feliu de Guíxols (22.30 h, de 21 a 48 euros), dins del Festival de la Porta Ferrada . Serrano es presenta en aquesta gira amb un format íntim i preciosista, que inclou els teclats del seu productor, Jacob Sureda, i el violoncel de Batio Hangonyi.

A 20 años, Serrano reivindica la vigència de les seves primeres cançons: “Encara que pugui sonar una mica vanitós, estic orgullós de les cançons que vaig fer als 18 anys. Per exemple, ara puc cantar Papá, cuéntame otra vez des de la perspectiva d’algú que es pare d’una filla.” Pels seus referents es veu que Serrano connecta més bé amb una generació anterior de cantautors: “L’altre dia escoltava Pueblo blanco de Serrat i em preguntava qui cantava ara d’aquestes coses, de la realitat compartida, a tot allò que és col·lectiu?”.

Fa anys que Ismael Serrano té un públic fidel en països com ara Xile, l’Uruguai i, sobretot, l’Argentina, on ha gravat en directe només amb guitarra i veu, “en una casa amb amics”, una quinzena de cançons que s’editaran a l’octubre. “Encara no sé en quin format”, puntualitza.