Crònica del còlera

Només la història local s’ha ocupat dels períodes foscos o ignorats. El desenvolupament dels mitjans audiovisuals ha permès posar imatge a esdeveniments que no queden reflectits en la memòria col·lectiva. Sobretot els de la història quotidiana, no de les grans batalles o la política. Cobrir aquests buits ha estat la intenció de Còlera 1854, 50 dies sense dol, en què un voluntariós grups de professionals ha recreat l’epidèmia de còlera que durant unes setmanes va delmar la població de Vilanova i la Geltrú: 800 morts sobre un cens aleshores de 12.000 habitants.

Dirigit per Jordi Carrillo, el rodatge i muntatge ha estat de Bernat Martino i Xavier Vallverdú, i de la imatge gràfica se n’ha encarregat Olga de Aizpurua, tots quatre vinculats a Canal Blau TV. Destaquen també el vestuari d’època, aportació de Pere Arenas, i les caracteritzacions d’Emma Martínez. El resultat és una peça documental dramatitzada que no té res a envejar a grans produccions actuals. La imaginació i l’esforç han superat la manca de pressupost mitjançant un treball de recerca històrica que s’ha dut a terme per documentar aquests fets. Això ha permès elaborar un programa que explica, des dels escenaris on es van viure els moments més destacats, el que va passar durant uns terrorífics cinquanta dies.

Sintetitzen els responsables que han volgut portar a primera plana la figura d’Isidre Parellada, un metge que va perdre la vida per atendre els seus pacients durant l’epidèmia. El documental conté l’opinió d’experts, com ara els historiadors Francesc X. Puig Rovira i Francesca Roig, el metge Xavier Garcia, el director de laboratori Jordi Mestres, el mossèn Mateu Santacana i Sergi Sánchez, gerent d’una empresa de gestió funerària. En la recreació de diverses escenes de ficció, el documental ha comptat amb la interpretació dels actors de L’Escotilló Grup de Teatre, així com la col·laboració de l’Associació dels Tres Tombs de Vilanova, el Foment Vilanoví, la Masia d’en Cabanyes i el carrer de Santa Maria.

Aquests dies, Jordi Carrillo ha visitat Londres per continuar la recerca postdocumental. Explica que al mateix temps que el còlera provocava 800 morts a Vilanova i la Geltrú, passava el mateix al londinenc barri del Soho: “A Londres, però, el doctor John Snow va realitzar un estudi epidemiològic que va donar com a resultat que els morts havien begut aigua d’un mateix pou. Ell mateix es va encarregar d’inutilitzar la bomba que extreia l’aigua i l’epidèmia es va tancar. Avui, al carrer Broad de Londres es pot veure una rèplica de la bomba d’aigua que Snow va inutilitzar.” Carrillo dona dates i calcula que les defuncions de l’any 1854 a la capital britànica van arribar al miler de persones, concentrades al mes de setembre: “A Vilanova entre el 8 d’agost i el 27 de setembre van morir 800 persones. A Barcelona, d’on es creu que procedia el brot i que va traslladar una nena, els registres que he trobat parlen d’unes sis mil entre juliol i octubre del mateix any.”

Jordi Carrillo argumenta que el treball de documentació ha estat apassionant, tot i que també hi ha paradoxes: “M’ha sorprès com l’episodi més tràgic de la història de Vilanova ha quedat mig en l’oblit. Va morir un 7 per cent de la població i, en canvi, és un episodi bastant desconegut. No hi ha cap element al carrer que recordi les víctimes, l’impacte que va produir a la ciutat ni tampoc figures destacades com el doctor Isidre Parellada. Només hi ha una placa mig amagada al cementiri. El temps pot provocar oblits inexplicables.”

El doctor Parellada no es va arronsar amb la malaltia i va pagar l’heroïcitat i el deure amb la vida.