Cultura

El Lliure concursarà

La nova direcció del Teatre Lliure es triarà a partir d’un jurat independent que convocarà un concurs públic internacional en els propers mesos

Mantindran el rumb aquest curs l’equip directiu de Pasqual: Aurora Rosales i Clara Rodríguez
La programació de Jan Fabre, al juny, en espera de la resolució judicial de Bèlgica

El patronat del Teatre Lliure ha donat el cop de timó que s’esperava, després de la dimissió de Lluís Pasqual. Per una banda, s’obrirà, per primer cop, un concurs públic internacional (en l’àmbit europeu) que, en el termini de sis a vuit mesos pugui determinar qui assumeix la nova direcció artística pel mandat 2019/20 al 2022/23). Un jurat independent (que tingui en compte la personalitat del Lliure) farà la proposta a la Junta de govern que l’assumirà i el presentarà al Patronat per a la seva aprovació. Paral·lelament, s’obrirà una comissió que, en sis mesos, revisarà els estatus i el funcionament intern del Teatre Lliure. Que revisi algunes demandes com ara la transparència, la paritat en la vessant artística o el tap generacional, entre altres temes que puguin situar el Lliure al centre del debat. O la conveniència de posar límit als mandats de la direcció artística i del mateix patronat. Durant aquesta transició, assumiran el càrrec de direcció Aurora Rosales i Clara Rodríguez. Totes dues ja formaven part del pinyol directiu amb Pasqual. Pretenen tenir la menor visibilitat possible: seguir com si hi fos Pasqual. Sí que hauran de substituir alguns espectacles i, puntualment, decidir sobre el primer trimestre del curs vinent (tot i que ja estava emparaulat amb Pasqual, abans de la dimissió).

El president del patronat (i amic de la infància de Pasqual), Ramon Gomis, va aparèixer sol (tot i que inicialment també es preveia que hi fossin els altres membres de la junta de govern). El seu to va ser conciliador, assumint els possibles errors que el patronat hagués pogut cometre en no saber superar aquesta crisi que ha acabat implicant la dimissió de Pasqual. Gomis va aconseguir només endarrerir el comiat de Pasqual (que hauria volgut plegar abans de vacances) confiant que el temps temperaria els ànims. Però no va ser així. Davant d’aquesta pèrdua, ahir es va obrir un debat dins del patronat que té una singular presència de la professió teatral (el Lliure es va fundar com a cooperativa i posteriorment com a fundació privada fins a l’entrada de les ajudes de les administracions que el van portar a ser una fundació pública). Només Rosa Maria Sardà va insinuar que abandonaria el patronat, per ara, a causa de la seva implicació personal amb l’ara exdirector. Tots els altres membres continuen, com a mínim fins a la nova designació de direcció artística: “Toca fer pinya”, aclaria Gomis. També amb els treballadors del Lliure. El president va voler aclarir que l’estudi de riscos psicosocials continuarà obert (s’espera una resolució abans de Nadal). Es vol conciliar els possibles ànims crispats entre els treballadors. Una de les opcions, per exemple, seria que algun membre del comitè entrés al patronat. Serà una de les moltes decisions que haurà de prendre la comissió formada per Frederic Amat, Imma Colomer, Guillem-Jordi Graells, Esteve Leon, Maria Martínez, Fermí Reixach i un membre de l’Associació d’Espectadors.

Jan Fabre al juny?

Aurora Rosales haurà de cobrir les vacants que deixi la direcció escènica de Lluís Pasqual. Però, ahir, també s’obria un altre debat: es continuarà programant el Mount Olympus de Jan Fabre, després de la denúncia d’abús d’un grapat dels seus artistes? Rosales admetia que esperarien les resolucions de la justícia belga. De fet, admetia, potser ni es planteja el dubte perquè la companyia podria desaparèixer si el Departament de Cultura belga li retira la subvenció, com va plantejar en conèixer la denúncia.

El jurat (la junta de govern el triarà, però sempre mirant que hi hagi un equilibri generacional, paritari i, fins i tot, ideològic) podrà presentar un candidat a la junta. Aquesta es compromet a assumir el que decideixi aquest grup. Només si no hi hagués un candidat clar es podria decidir el patronat entre dos o tres candidats. Les bases no estipularan que el director hagi de ser un director d’escena: hi podran concórrer actors i actrius o gestors culturals. L’objectiu és trobar un candidat que situï el Lliure en un espai excels, confiant que el concurs (no s’ha fet fins ara al Lliure i segueix sense aquesta fórmula al Berliner, al Piccolo o a l’Odéon) aporti una direcció renovada i de prestigi. El Lliure se suma a la tria de la direcció artística a través d’un concurs, com s’ha fet al Mercat de les Flors, el TNC, el CCCB, el Museu Picasso o el MNAC, amb notables resultats, segons celebren les administracions que sovintegen en els patronats.

Oportunitats desaprofitades

Ningú ha qüestionat el talent de Lluís Pasqual. El que no s’havia pogut avaluar, potser, és la pèrdua que implica la seva dimissió, un any abans de finalitzar el seu segon mandat. Per una banda, ell, per coherència (aplaudida per la consellera de Cultura, Laura Borràs, que ahir també va voler donar suport explícit al patronat assistint-hi excepcionalment), aparca el seu projecte d’aixecar una obra a partir del seu estimat Lorca (El sueño de la vida). Rosa Maria Sardà, a part de desvincular-se del patronat, també deixarà de dirigir un dels monòlegs de la Kompanyia Lliure (L’últim salt).

Núria Espert ha anunciat que abandona el projecte d’El pan y la sal (la substituirà Maria Galiana) degut al fet que ha començat a assajar al Teatro de la Abadía un nou projecte, precisament amb Lluís Pasqual. Andrés Lima també havia trobat un espai perquè Pasqual intervingués en aquesta peça. Tampoc apareixerà finalment en el repartiment.

El retorn de Pasqual a Barcelona (abans del Lliure havia fet un preciós La casa de Bernarda Alba amb Sardà i Espert en el repartiment) demostrava que algunes primeres firmes tornarien al Lliure per la seva vinculació personal amb el director. Són els mateixos que ara, presumiblement, de moment no hi tornaran.

La dimissió implica sortir de Mytos21, un projecte europeu en què el Teatre Lliure havia entrat gràcies al prestigi de Lluís Pasqual. Ara es desconeix si es podrà mantenir el que hi havia previst per aquesta temporada.

Una altra gran incògnita és el futur de la Kompanyia Lliure. El president del patronat, Ramon Gomis, insinuava ahir que, passada aquesta temporada en què s’hauria de triar una tercera generació d’actors, caldria veure si la Fundació Banc Sabadell (que la subvencionava) voldrà continuar el projecte. També dependria molt de la línia que marqui la nova direcció artística del Lliure, evidentment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Planeta dona

Barcelona

Un festival de llegenda

BARCELONA
Mirador

Què és un llibre al segle XXI

(Professores d’Educació de la Universitat de Girona)

Fer-ne 40, i endavant

Girona

La connexió freudiana de Dalí

Figueres

Girocòmic manté l’èxit amb un dia menys

girona

Mor el pintor Eduardo Arroyo als 81 anys

Madrid
Guillamino
Músic

“Em sento feliçment fora de la indústria musical”

BARCELONA
MÒNICA RODRÍGUEZ
PRESIDENTA DELS DIABLES DE LA MAURINA

“Ser colla infantil i d’adults alhora dona feina però és molt enriquidor”

Terrassa