Darín i la por a la soledat
L’actor argentí obre el Festival de Sant Sebastià amb ‘El amor menos pensado’
“Tots tenim por de quedar-nos sols”, diu l’actor sobre aquesta història d’una separació
Llargues converses, dos actors amb molt d’ofici i una història senzilla, sense grans conflictes, sobre la solitud i les dificultats de mantenir una relació llarga quan el niu es buida. Aquests són els ingredients d’El amor menos pensado, la pel·lícula que va inaugurar ahir la 66a edició del Festival de Sant Sebastià, amb Ricardo Darín i Mercedes Morán com a protagonistes. L’opera prima de Juan Vera, productor d’un dels grans èxits del cinema argentí del segle XXI, El hijo de la novia, fa honor als tòpics sobre aquest país amb una pel·lícula llarga, de dues hores i vint minuts, amb molts diàlegs i una aposta clara per situar al centre de la funció la interpretació dels seus experimentats protagonistes.
“Tots tenim por de quedar-nos sols”, va afirmar ahir Ricardo Darín, distingit l’any passat amb el premi Donostia i gran protagonista de la inauguració d’aquesta edició. Amb Mercedes Morán, que ja va treballar amb l’actor i amb Juan Vera a Luna de avellaneda, interpreten un matrimoni que veuen com el seu fill marxa a Espanya i deixa el niu buit. Això els provoca una crisi existencial i, tot i no barallar-se i mantenir en tot moment una bona relació, decideixen separar-se, com si es tractés d’un nou projecte en comú. “És que la separació no es viu com una derrota, sinó com un canvi”, diu Ricardo Darín
Fer-se preguntes
“El conflicte d’aquesta pel·lícula –hi afegeix l’actor– té a veure amb el fet que ells s’atreveixen a fer-se preguntes que sorgeixen a partir d’un joc ocult, que és dir-se les coses, sempre la veritat, i això els porta necessàriament a fer-se una sèrie de preguntes que, d’altra manera, no es farien.”
Mercedes Morán, que actua en quatre produccions seleccionades per aquest festival, considera que “totes les parelles que comparteixen una quantitat d’anys junts són interpel·lades per aquestes preguntes, sobre si això que tenim és amor, amistat, si som només companys...”
No explicarem el final. Es tracta, però –i això ja és dir molt–, d’una comèdia romàntica formalment poc arriscada. Comptar amb Ricardo Darín a la inauguració sens dubte ha estat un motiu de pes, més que no pas una proposta amb escassos arguments per aspirar a guanyar el festival.
