Històries de violència
El festival L’Alternativa projecta ‘Idrissa, crònica d’una mort qualsevol’, sobre un cas al CIE Zona Franca, i ‘Commander Arian’, protagonitzat per combatents kurdes
“Vivim un període històric que, d’aquí a unes dècades, ens farà sentir vergonya”
“Tot cinema és un gest polític i una eina de transformació social.” Xavier Artigas expressa amb convicció la seva manera d’entendre el cinema, que ja va quedar palesa amb el documental Ciutat morta, que va codirigir el 2014 amb Xapo Ortega. “Fins i tot és polític el cinema acrític i de distracció. Cap obra està lliure d’ideologia. Hi ha coses amb les quals no estem d’acord, i el que pretenem no és canviar l’espectador, sinó fer-lo més crític”, hi afegeix Xavier Artigas, que torna a fer tàndem amb Xapo Ortega en un documental que vol tornar a remoure consciències: Idrissa, crònica d’una mort qualsevol. La pel·lícula es va estrenar abans-d’ahir a L’Alternativa-Festival de Cinema d’Autor de Barcelona, que es clausura demà. Un festival que també ha projectat Commander Arian, protagonitzat per la combatent kurda que hi dona títol, i que lluita en la guerra de Síria al capdavant d’un batalló de kurdes contra Estat Islàmic. L’Alternativa pren el pols al món amb històries de violència ambientades a casa i en països llunyans, films d’autor compromesos que volen canviar el món.
Trencar l’anonimat
Xapo Ortega explica a El Punt Avui que l’objectiu d’Idrissa... era “travessar la cortina d’anonimat amb què els mitjans ens mostren les morts de les persones migrants i mirar què hi ha al darrere, tot el que comporta una mort”.
La pel·lícula investiga la mort del jove guineà de 21 anys Idrissa Diallo, que, el 6 de gener del 2012, va morir al CIE (Centre d’Internament per a Estrangers) de la Zona Franca per falta d’atenció mèdica. El títol, Idrissa, crònica d’una mort qualsevol, “dona a entendre que respon a un patró”, comenta Xavier Artigas. “Moltes persones, milers cada any, moren de manera anònima, com si no existissin. Estem convençuts que vivim un període històric que, d’aquí a unes dècades, quan mirem enrere, ens farà sentir vergonya pel que ha passat. Són morts evitables, que responen a una ideologia determinada, com al seu moment va passar amb el nazisme.” Rodat al llarg de quatre anys, el documental intenta aclarir la identitat del noi i les circumstàncies de la mort. Busquen testimonis de la mort i localitzen la seva família, i intenten aclarir on són les restes mortals per fer-les arribar al seu poble d’origen.
En tot aquest procés, Artigas i Ortega han topat amb molts entrebancs: “Malauradament, amb Ciutat morta ens va quedar clar quin és el funcionament de les nostres institucions, l’opacitat del sistema, i no ens sorprèn. Hi ha una deixadesa per part de les institucions d’aquest estat policial i judicial que fa que, malauradament, a la gent li sembli normal. Si poden tancar a la presó un raper i gent que organitza manifestacions, imagina’t què és capaç de fer el sistema amb aquestes persones que ni tan sols tenen estatus de ciutadans. Tenim un sistema legal que empara l’absència de dret a una part de la població, hereu del sistema colonial espanyol a Amèrica, en què els nadius primer no es consideraven persones, i després no van tenir mai els mateixos drets que els espanyols.”
L’ICAA (que depèn del ministeri), l’ICEC (Departament de Cultura) i TV3 han contribuït a finançar aquest documental. “No ens han coartat en absolut el missatge polític; si hagués estat així, hauríem renunciat a la subvenció”, assegura Xapo Ortega.
Dones kurdes en lluita
A l’altre extrem del Mediterrani, d’on fugen molts refugiats que han trobat la mort intentant arribar a Europa, un batalló de combatents kurdes liderades per la comandanta Arian lluiten contra Estat Islàmic. Alba Sotorra (Reus, 1980) ha passat llargs períodes amb elles, fins i tot a la primera línia de front, i fa amb Commander Arian un retrat impressionant d’aquesta dona coratjosa i carismàtica, que lluita contra el patriarcat, la injustícia i l’esclavatge. El combat per alliberar la ciutat de Kobane simbolitza el combat per alliberar la societat i la dona. El film es podrà veure demà a les 18.30 h a l’Auditori del CCCB, presentat per Alba Sotorra.
Gaza sota les bombes des de l’ambulància
En un novembre intens en festivals de cinema, avui hi ha una altra joia a la Filmoteca, presentada pel seu director: Mohamed Jabaly serà a la projecció d’Ambulanse (18 h), que es programa dins de la 12a Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya. L’estiu del 2014, quan tenia 23 anys, es va embarcar en una ambulància amb la seva càmera i va ser testimoni de primeríssima línia (i gairebé víctima) dels intensos bombardejos a què Israel va sotmetre Gaza. Mig milió de desplaçats, 18.000 cases destruïdes i 2.205 morts (538 dels quals eren menors) va ser el balanç esfereïdor del dur atac israelià. Jabaly cita algunes xifres, però, per damunt de tot, fica l’espectador en l’ambulància que circula a tota velocitat per barris de Gaza fumejants i en ruïnes, i fa que acompanyi els metges i els portalliteres que corren fins a les víctimes i intenten salvar-les. Un film amb nervi, intens, frenètic, que no mostra soldats, sinó civils innocents, que han resultat ferits i morts.
