Davant de la mort

‘Requiem pour L’, una creació del director Alain Platel i el músic Fabrizio Cassol amb uns intèrprets excepcionals que posen en escena una cerimònia fúnebre, potser serà l’espectacle més celebrat de l’actual Temporada Alta: les dues funcions al Municipal de Girona, sense localitats lliures, van acabar amb el públic dempeus aplaudint amb fervor la proposta de Les Ballets C de la B: potser una manera de reblar la catarsi davant de la mort a la qual indueix un muntatge que musicalment parteix i sempre retorna al Rèquiem, de Mozart, per fer-ne reelaboració palpitant fusionant-lo amb ritmes i harmonies que pouen del jazz i d’una diversitat de músiques africanes vinculades a l’espiritualitat. Un dol que no és aliè a una manera alliberadora d’afrontar la mort.

L’arquitectura musical és tan complexa com fascinant amb uns intèrprets (tres cantants d’òpera, tres arrelades en la tradició oral africana, músics a la guitarra i el baix elèctric, l’acordió, les percussions) que es relacionen creant coreografies tenint present què hi ha al terra de l’escenari i què es projecta en una pantalla situada al fons. Al terra, una mena de làpides evoquen el Monument a l’Holocaust a Berlín.

La dimensió col·lectiva, la memòria moral i política, conviu amb la personal de la mort. I és així que a la pantalla es reprodueix l’agonia real d’una dona acompanyada pels seus pròxims. Es deia Lucille, l’apassionaven les creacions de Platel i, quan aquest buscava una persona disposada a fer-ho pel Rèquiem que gestava, va acceptar que filmessin la seva mort assistida. Ella ho va acceptar i els familiars van consentir la inclusió de les imatges a l’espectacle, que així va convertir-se en un Requiem pour L. Res a dir, però reconec que és una qüestió personal, em vaig sentir una intrusa que no sabia si tenia dret de veure-ho. Hi vaig pensant.