Vida tranquil·la

Mentre Pastora, el grup que comparteix amb el seu germà Pauet i la cantant Dolo Beltrán, continua en estat d’hibernació, Caïm Riba va llaurant-se una carrera com a cantautor. Ara, quatre anys després d’A 306 km, ens arriba Nararai (Discmedi), un disc amb catorze cançons en què el músic fa reflectir el seu “tarannà tranquil”. “Sovint em diuen que tinc aires de Formentera”, assegura tot somrient Riba, que en el títol del seu primer disc en solitari va deixar constància de la distància que separa Barcelona de l’illa on va néixer i va passar gran part de la infantesa. “Si fes música d’una altra manera, m’atabalaria ben ràpid”, afirma convençut.

Nararai incideix en diferents aspectes de la relació entre pares i fills. El procés de gestació del disc va estar molt determinat pel naixement de la fila petita de Riba, que evoca a Princesa de les llunes amb intencions “poc edulcorants”. La filla gran, Maia, és l’autora de les il·lustracions que acompanyen Nararai. I a Mare, un dels temes més corprenedors del lot, Riba torna a evocar el record de Mercè Pastor. “L’havíem homenatjat amb el nom del grup [Pastora]. També havia tocat Donya Mixeires [el tema que el seu pare, Pau Riba, li havia dedicat] i, al primer disc, hi havia un tema, Omplint de neu, que ja s’hi referia una mica. Aquesta vegada, fent la cançó, em venia la paraula mare; és un record constant sempre que estic desorientat.” D’altra banda, els flaixos de psicodèlia de Nararai, una cançó en què Riba evoca un seguit de sensacions de l’adolescència en què ment i cos semblaven anar per separat, poden recordar alguns dels discos del seu pare. “Escoltava molt Led Zeppelin, Pink Floyd i Jimi Hendrix; durant una època em va atrapar la música electrònica, amb grups com Underworld. Més tard van ser músics com Norah Jones i Bon Iver. I, quan tenia uns disset anys, vaig passar una època molt ficat en el Dioptria i Jo, la donya i el gripau [discos de Pau Riba]. Va ser una cosa fruit d’aquell moment, però mai cap altre cantautor del país m’ha influït tant com el meu pare.”

Riba assegura que, tot i els seus anys d’ofici, encara ara busca el seu mètode per fer cançons. “M’hi vaig acabar trobant, ja que al principi no tenia previst ni cantar ni escriure”, assegura. “Quan després de Pastora vaig fer les primeres cançons pensava en que les cantaria Jordi Lanuza [Inspira], però de mica en mica m’hi vaig anar sentint bé. Entre el primer disc i aquest he agafat molta confiança”. Sorprèn, ara bé, que parli en aquests termes un músic que, l’any 2004, va tastar d’alguna manera la fama amb Lola, tema principal del primer treball de Pastora. “Tinc la impressió que, en molts aspectes, volíem fer-nos ser allò que no érem, però en qualsevol cas tampoc vam viure gaire temps de notorietat i popularitat. La gent que venia als concerts només per Lola i a la qual li explotava el cap tan bon punt feies un tema una mica psicodèlic va durar només unes setmanes.”

Nararai ha estat produït pel mateix Riba i, entre els col·laboradors, hi ha el baixista Pol Cruells i la cantant Ivette Nadal.