Posen greix a l’òpera
Palo Alto porta una versió íntima de ‘La Bohème’ a una nau buida del Poble Nou
300 persones poden assistir per sessió a un clàssic de l’òpera amb una versió ‘underground’ en un espai postindustrial
La partitura verista de Giaccomo Puccini es pot cantar sense cor ni orquestra. Aquesta és la proposta despullada d’aquesta Bohème versió garatge. Els set cantants lírics interpretaran les part I, III i IV de l’òpera en un nau de 350 metres quadrats del Palo Alto del Poblenou, amb l’únic acompanyament del piano i amb una versió en què el propietari del pis que reclama els endarreriments és, ara, el propietari del garatge on es desenvolupa l’acció.
L’Ópera Garage va servir per obrir la temporada lírica a Bilbao amb aquest mateix muntatge. Dirigida per Emiliano Suarez i Ana Garay, pretén fer molt més accessible aquest gran títol i, tot i que li treu la grandiositat instrumental, es manté la partitura i la interpretació. A més, els actors actuen pràcticament envoltats del públic, una proximitat que és molt atractiva per als espectadors i que comporta una situació nova per als intèrprets. Ho recordava la setmana passada el baix Stefano Palatchi, en la presentació al Liceu. El Teatre Líric de la Rambla col·labora en aquest projecte oferint el punt de venda. Hi ha fins a 300 localitats per dia. L’actuació comença a partir de les 20 hores.
El segon acte, en què el cor té un paper determinant a La Bohème, s’ha convertit en una petita sorpresa que es realitza durant el descans del servei de restauració rebatejat com al Café Momus de l’òpera. Emiliano Suárez, vinculat a una empresa familiar de joieria i que és un gran amant de l’òpera i benefactor del Liceu des de fa temps, va estar treballant durant alguns anys en un projecte ambiciós per dirigir una Bohème a un teatre de Galícia. Quan, finalment, el seu “somni” es va truncar va aparèixer una nova possibilitat: traslladar aquella versió en un espai industrial. L’operació a Bilbao va ser un èxit i, per això, s’atreveixen a repetir la fórmula a Barcelona. I, més endavant, a Madrid. És un format que, possiblement, tindrà nous títols si hi ha una imprescindible resposta del públic. Traslladar-ho fora del teatre d’òpera és una invitació, en realitat, a conèixer aquest mateix títol, més endavant amb la versió complerta orquestral. Diuen els productors de la versió garage que avançar-se a la producció del teatre Abao Olbe no els va treure espectadors, si no que en va aportar de nous, segons els confessaven representants del palau Euskalduna de Bilbao.
