Música

Ramon Aragall

MÚSIC

“Un bateria que canta ha de fer-se valer més”

Al meu pare [el tenor Jaume Aragall] li truco sovint per demanar-li consell. És molt bo...

Dues setmanes després d’acabar una nova gira amb Els Amics de les Arts, per als qual toca la bateria des dels temps de Bed & Breakfast (2009), Ramon Aragall està ja plenament bolcat en el seu projecte en solitari. El seu segon disc s’anomena Kamikaze i el presentarà, en format de quintet, avui a Barcelona (Razzmatazz 3), l’11 de gener a Girona (Sala Yeah) i el 18 a Canet de Mar (El Celler de les Nenes).

Ho tenen molt pitjor, els bateries, per reivindicar-se com a artistes solistes?
Sí, diria que sí, ja que estem sempre al darrere l’escenari i, en general, no cantem. Que un guitarrista faci el pas es considera natural, però un bateria sembla que hagi de fer-se valer més. Hi ha casos d’èxit que ens ajuden, però. Fixa’t en Dave Grohl [bateria, primer, de Nirvana i cantant, després, de Foo Fighters].
Com el fill d’un cantant [el tenor Jaume Aragall] acaba tocant la bateria?
Tenia 13 o 14 anys i em cridava l’atenció més que la guitarra o el piano. Diria que més que trobar la bateria va ser la bateria la que em va trobar a mi. Vaig dir als meus pares que volia estudiar i em van dir: endavant. L’interès per cantar, en canvi, va ser una cosa més privada.
Comparteix dubtes amb el seu pare?
Sí, i tant. El primer disc li vaig cantar davant seu perquè em digués què feia malament. Amb aquest encara no ho he fet, però sovint li truco per demanar-li consell. És molt bo i sempre m’ha ajudat moltíssim.
Quina és la diferència principal entre ‘Perfil’, el seu debut, i ‘Kamikaze’?
Perfil era el fruit d’haver-me adonat que volia fer la meva, però era un calaix de sastre en què tot hi cabia. A Kamikaze he trobat la meva zona de confort, la seva estètica em representa molt millor.
Té un punt fosc...
Tothom té les seves històries i frustracions. Em pregunten molt com algú com jo, que soc molt de la conya, pot fer una cosa tan fosca, però la processó va per dins!
Quins són els seus artistes de capçalera?
Cure i Radiohead estan molt presents en el meu discurs, però també Peter Gabriel i Nine Inch Nails.
Què n’ha après d’haver estat tocant una dècada sencera amb Els Amics de les Arts?
Que el bon ambient és el fonament perquè una banda funcioni. Són els antidivos. És la seva banda, la seva empresa, però des del primer dia m’han fet sentir com un d’ells.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Cultura

Mor Mike Pinder, cofundador i teclista de The Moody Blues

ART

Una trentena d’obres aspiren al premi d’escultura Vila Casas

Palafrugell
art

El Museu de l’Empordà dedica una retrospectiva pòstuma a Adrià Ciurana

Figueres
música

Nostaldisc celebrarà el 1r campionat gironí de rebobinat de cintes de casset amb ‘boli’ Bic

sant gregori
Torroella de montgrí

El talent més internacional omple de màgia el 12è Fimag

Torroella de Montgrí

Els Premis d’Arquitectura ja han seleccionat les 24 obres candidates

Girona

De l’abús a celebrar la sexualitat, dalt de l’escenari

BARCELONA/IGUALADA
ART

Un incendi malmet part d’una exposició d'Edgar Massegú al Tinglado 2 de Tarragona

TARRAGONA
música

Sidecars: “En dos minuts no podem dir tot el que hem d’explicar en una cançó”

GIRONA