L’obra sense fi de Fages
L’accés a l’arxiu familiar dels Fages de Climent a Castelló d’Empúries continua oferint sorpreses. L’última, un nou volum de poesies inèdites que el filòleg Jordi Pla ha recopilat, ordenat i editat sota el títol de Vellut de veus. Es tracta d’un conjunt de poemes esparsos, que Carles Fages de Climent no havia pas plantejat com un llibre unitari i que s’ha rescatat de l’oblit en una edició anotada que publica, com tota l’obra ingent que està sortint de l’arxiu de Castelló, l’editorial Brau de Figueres. El títol del poemari s’ha pres d’un dels versos del recull, que es caracteritza per una temàtica ja familiar al lector de Fages: el sentiment amorós, el paisatge empordanès, l’homenatge i l’evocació de velles amistats, i l’aproximació al fet religiós. Per damunt de tot, el seu curador assenyala el denominador comú del “verb intens” de l’escriptor, “el seu treball d’orfebre de la llengua”, que considera d’una “riquesa enlluernadora”, i unes rimes atrevides i sovint difícils que revelen la seva destresa poètica.
Simultàniament, la mateixa editorial Brau, dins la col·lecció ‘Les Closes’, acaba de reeditar una de les obres més significatives de Fages de Climent, La balada del sabater d’Ordis, amb un pòrtic del filòleg Narcís Garolera i recuperant les il·lustracions que al seu dia aquest clàssic de la mitologia empordanesa va inspirar a Salvador Dalí. El llibre, que poetitza la figura d’un personatge real que va embogir arran de la mort del seu fill i es va dedicar a dirigir el vent brandant una canya, acaba sent un cant extraordinari al mite de l’Empordà i al seu paisatge.
