Cinema

L’autora que va dir no a Disney

Pamela Lyndon Travers va escriure set novel·les protagonitzades pel personatge de Mary Poppins

A Travers no li va agradar la versió de la mainadera i per això no va cedir els drets d’altres títols

Qui recorda el nom de l’autor d’Alícia? És probable que força gent hagi dit Lewis Carroll. Potser hauran dubtat si Carrol, Caroll o Carol. I el d’El llibre de la selva? Rudyard Kipling. Aquí el dubte és com s’escriu Rudyard, sí. L’autor de Pinotxo? Carlo Collodi (no Colloni). De Peter Pan? James Matthew Barrie... Segur que de cada títol els n’han vingut imatges, i seria factible que moltes fossin de pel·lícules de Disney.

La productora solia, més abans que ara, atorgar més popularitat a obres ja conegudes. A canvi, fagocitava els autors, que sempre quedaven en un segon terme. Un dels casos més clamorosos és el de P.L. Travers, autora de Mary Poppins.

Pamela Lyndon Travers (1899-1996) va néixer a Austràlia, va morir a Londres i va ser poeta, novel·lista, actriu i periodista. Va crear el personatge de la mainadera que tothom voldria, la Mary Poppins, i la primera novel·la, homònima i publicada el 1934, va anar seguida d’Ha tornat Mary Poppins (1935), Mary Poppins obre la porta (1943) i Mary Poppins al parc (1952). Totes quatre, publicades en català a Joventut, entre el 1943 i el 1964. Encara en va escriure tres més, publicades el 1975, el 1982 i el 1988, que no han estat traduïdes. I una quinzena de títols més no relacionats amb Poppins. Signava amb les inicials per ocultar que era una dona, com J.K. Rowling i Víctor Català...

A mitjan anys quaranta la productora Disney va contactar amb ella per comprar-li els drets de Mary Poppins, cosa a la qual va acabar accedint. Però, tot i que va ser assessora de la producció –i es va queixar molts cops de l’excessiu ensucrament de la versió, un vici tradicional de les pel·lícules de Disney–, el personatge de Mary Poppins de la pel·lícula finalment va diferir tant de la concepció original que en tenia Travers que per això va decidir negar-se un i mil cops a les propostes de Walt Disney per adaptar les seqüeles.

Aquesta època i situació és la trama central del film Al encuentro de Mr. Banks (2012), dirigit per John Lee Hancock i amb Emma Thompson fent de P.L. Travers i Tom Hanks, de Walt Disney.

Amb tot, a més del film del 1964 i del que ara s’estrena a casa nostra, hi ha dues adaptacions soviètiques, del 1979 i el 1983.

Encara que Travers va tenir nombroses relacions breus amb homes, va viure com a parella –dissimulada, com tantes altres– durant més d’una dècada amb Magde Burnand. Quan tenia 40 anys, Travers va adoptar un nen irlandès al qual va anomenar Camillus Travers Home. Segons els fills de Camillus, Travers “va morir sense estimar a ningú i sense ser estimada”. Algú sí que la va tenir en compte, perquè el 1977 la reina Isabel II la va nomenar Oficial de l’Orde de l’Imperi Britànic per la seva aportació literària.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

obituari

Mor als 63 anys Laurent Cantet, Palma d’Or de Canes per ‘La classe’

París
CULTURA

La Mostra Nacional de Teatre Amateur compleix vint anys a Pineda

PINEDA DE MAR

Un tribunal anul·la la condemna contra el productor Harvey Weinstein

Nova York
Cultura

Mor Mike Pinder, cofundador i teclista de The Moody Blues

ART

Una trentena d’obres aspiren al premi d’escultura Vila Casas

Palafrugell
art

El Museu de l’Empordà dedica una retrospectiva pòstuma a Adrià Ciurana

Figueres
música

Nostaldisc celebrarà el 1r campionat gironí de rebobinat de cintes de casset amb ‘boli’ Bic

sant gregori
Torroella de montgrí

El talent més internacional omple de màgia el 12è Fimag

Torroella de Montgrí

Els Premis d’Arquitectura ja han seleccionat les 24 obres candidates

Girona