Toc valencià a Netflix
Avui s’estrena a la plataforma el film de producció pròpia ‘Polar’, basat en la novel·la gràfica del dibuixant Víctor Santos sobre un assassí a sou en el seu ocàs
La pel·lícula és fidel a les grans dosis de violència que conté el còmic original
La plataforma digital Netflix els ha agafat el punt, als personatges de còmic. Recentment ha incorporat una nova temporada de The Punisher, basada en el personatge de la Marvel, i també a la plataforma es pot veure la sèrie Titans, grup de superherois de la DC liderats per Robin, que ha trencat relacions amb Batman. Aquest supergrup es complementa amb un altre a la plataforma comandat pel superheroi cec de la Marvel Daredevil, que té també sèrie pròpia com tota la resta d’integrants de Defenders: Iron Fist, Luke Cage i Jessica Jones.
A aquesta colla de tebeo defensors del bé, ni que sigui amb mètodes prou violents, se n’hi ha incorporat un altre que no té motivacions ètiques, sinó professionals: Black Káiser, el protagonista del còmic Polar (Dark Horse/Norma Editorial) que ha inspirat el film del mateix títol que avui s’estrena a la plataforma digital Netflix dins del paraigua de les seves produccions.
El creador de la novel·la gràfica en què es basa la pel·lícula és Víctor Santos (València, 1977), autor que quan va iniciar la sèrie ja treballava per al mercat dels Estats Units. “Vaig començar a publicar Polar a la xarxa. Era un sèrie sense paraules i em servia per rebaixar la tensió dels treballs que anava fent; la pressió de treballar per als segells americans, amb terminis molt estrictes, em posava molt tens, i fer Polar em va relaxar.”
Tot i que es va formar com a lector de manga quan va entrar a la Facultat de Belles Arts de València va descobrir el còmic americà dels noranta i fins i tot clàssics com Will Eisner. En aquest sentit, Polar és deutora d’una de les obres clau dels noranta: Sin City, de Frank Miller. “Sí, és molt Sin City, però també tot el que porta Sin City, com Jim Steranko amb el còmic Atmósfera Cero, però també de José Muñoz i el seu Alan Sinner, i moltíssim de Howard Chaykin.”
A mesura que el còmic agafava cos i veia que hi havia gent a qui li agradava, va decidir presentar-lo a una editorial. “Tenia contactes amb Dark Horse, tot i que eren molt febles, però la van veure i va agradar.” Dark Horse és una editorial que, tot i publicar franquícies com Alien, va promoure tot el fenomen de les editorials independents als anys vuitanta. Aquestes empreses preservaven els drets dels autors sobre les obres i la llibertat creativa. Tanmateix, la pega que li van posar era la manca de diàlegs, i van demanar-li que els fes ell. Si bé és habitual que les editorials americanes contractin dibuixants estrangers, és molt difícil que permetin a un autor de fora de l’àmbit anglosaxó fer els diàlegs, per molt anglès que sàpiga. Santos es va guanyar la confiança de l’editor.
Assolit aquest repte, el camí per a l’adaptació del còmic va passar per les mans d’un responsable de Netflix Entertainment, empresa vinculada a Netflix, que es va interessar per fer-ne una pel·lícula si trobava el finançament. Així va ser quan Constantin Filmes (Resident Evil)va comprar els drets i a partir de la confirmació de l’actor danès Mads Mikkelsen com a personatge principal Netflix es va fer seu el projecte. El director de la pel·lícula és Jonas Akerlund i també hi intervé Vanessa Hudgens.
El film narra la història d’un assassí a sou que està a punt de jubilar-se. El seu cap, per estalviar-se el preu milionari de la indemnització que li ha de pagar, envia una colla de joves assassins a liquidar-lo. Però en aquest cas serà més forta l’experiència que el vigor juvenil. L’obra conté grans dosis de violència que ja es trobaven en els tres àlbums apaïsats en què s’inspira. I també un ritme trepidant que a la pantalla encara s’accelera més.