Cultura

Mirador

Diversos dols en el món del cinema

Fa pocs dies, concretament el dimecres 23 de gener, l’Anthology Film Archives va difondre un missatge a través d’Instagram: “Estimats amics, Jonas ha mort aquest matí tranquil i en pau. Ho ha fet a casa seva, acompanyat per la família. El trobarem a faltar molt, però la seva llum continuarà brillant.” Immediatament, les xarxes socials van omplir-se de missatges que lamentaven la mort de Jonas Mekas, nascut l’any 1922 a la població lituana de Semeniskiai, però que, sobretot, manifestaven un reconeixement agraït davant l’obra i la personalitat d’aquest cineasta, les imatges lliures del qual han estat al marge de la distribució i exhibició comercial tradicionals. Cineastes, cinèfils i artistes rendien tribut a un home que, pràcticament inventant el diari cinematogràfic, va filmar moments de la seva vida i del que observava gairebé quotidianament amb una voluntat poètica que tant fa que les seves imatges estiguin impregnades de malenconia, en deixar constància del que ha passat per sempre, com del joiós sentiment que ho són per al futur conservant la memòria de l’experiència.

Tot allò que filmava ho guardava, de manera que, per exemple, l’any 2001, va reunir imatges esparses rodades en el curs de cinquanta anys amb un títol tan suggeridor i revelador com Mentre avançava atzarosament vaig veure centelleigs de bellesa. Un altre exemple significatiu és que cada dia de l’any 2007 va penjar a la seva web un curt d’entre tres i cinc minuts de durada començant, l’1 de gener, amb un de rodat al Zebulon (un bar musical de Williamsburg, a Brooklyn, el barri de Nova York on va viure bona part de la seva vida en instal·lar-se a finals dels anys quaranta als EUA després que, havent fugit de la Lituània ocupada pels nazis i ser detingut junt amb el seu germà Adolfas pels alemanys i internat en un camp de concentració, vagués durant quatre anys pel món com a refugiat) en el qual Mekas dedica el seu projecte a Petrarca evocant-lo com el poeta que va escriure 365 poemes a Laura. Majorment no hi va penjar imatges rodades al mateix dia, sinó filmades durant anys en diversos llocs, de manera que és com una successió de records que fan que el dietari es converteixi en una forma de memòria, que era la manera com Mekas concebia el cinema.

El fet que, com altres obres seves, pengés el Projecte de 365 dies a la seva web, on es pot continuar veient, reflecteix que el cineasta (que també va contribuir a conservar les imatges d’altres directors experimentals a través de l’Anthology Film Archives) va saber aprofitar les noves tecnologies com a forma narrativa i com a plataforma de difusió. Potser això en part explica que, tot i circular sempre en els marges de la indústria, l’obra de Jonas Mekas, sense oblidar la seva aura mítica com a figura de l’avantguarda cinematogràfica, sigui tan reconeguda en els últims anys i que, com he dit, les xarxes socials reflectissin una profunda i extensa admiració pel cineasta en el moment de la seva mort. Penso això arran que, mentre escric aquest article, he sabut de la defunció de Dusan Makajevev observant que passa pràcticament desapercebuda quan, amb les seves sàtires polítiques, el cineasta serbi va ser considerat un dels grans autors europeus a la dècada dels anys setanta.

Abans d’escriure, encara m’he assabentat de la mort d’una altra persona relacionada amb el món del cinema, però no com a director, sinó com a compositor de bandes sonores: el músic francès Michel Legrand, que, als antípodes de Jonas Mekas i Dusan Makajevev, va triomfar a Hollywood, obtenint-hi tres Oscars, després de fer-se famós per les seves col·laboracions amb el gran Jacques Demy, sobretot pel que fa als musicals Els paraigües de Cherbourg i Les senyoretes de Rochefort. Les seves cançons poden ser una mica enganxoses, però amb un lirisme romàntic captivador.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Caballé, sempre a Peralada

barcelona

Un mirall humà

barcelona

El Domini Màgic creix

Santa Coloma de Farners

Dia de Hellboy a les llibreries de còmics

Barcelona

Ballar en la catedral gòtica musical

BARCELONA

Manuscrits de Sant Feliu

Girona

La 33a edició del Festival de Peralada homenatjarà Montserrat Caballé amb un recital íntim de Sondra Radvanovsky

Barcelona
Crònica
Lletres

Rap i poesia clàssica

Barcelona
ALBERTO SIMONE
PSICÒLEG

“Es pot mesurar amb cronòmetre l’experiència negativa”

barcelona