Cultura

JoKB: música fresca, ballable i molt visual

El grup igualadí JoKB havia de presentar avui el seu primer disc, Ohana, al nou festival Interfest, que tenia previst iniciar la seva itinerància per algunes de les principals ciutats universitàries del país aquesta nit a La Mirona de Salt, però l’organització del festival ha decidit suspendre tant aquest concert –en el qual havien d’actuar també Modus Operandi, Caritat Humana i Banannabeach– com el de Barcelona. “ El festival no ha sabut connectar suficientment amb el públic universitari d’aquestes dues ciutats i, per això, hem decidit replantejar-ne el format i l’enfocament amb l’objectiu de poder-lo celebrar en un futur garantint-ne l’èxit que no podíem assegurar en aquesta ocasió”, afirmen els organitzadors en un comunicat. Si algú vol veure JoKB en directe, haurà d’anar a l’Apolo 2 de Barcelona, el 27 de febrer; a Lo Submarino de Reus, el 15 de març, o a La Boîte de Lleida, el 28 de març, en tots tres casos en un cartell doble compartit amb Segonamà.

Sílvia Farrés (veu), Bernat Canals (teclats), Carles Pauné (guitarra), Víctor Miguel (baix) i Joan Vidal (bateria) formen el nucli de JoKB, que es complementa amb una secció de vent per fer una música de vocació mestissa i ballable, amb alguns trets diferencials respecte a altres formacions en una línia semblant: les sonoritats més properes al funk, en alguns temes –tot i que d’altres beuen també del reggae, el pop i altres ritmes festius i camaleònics–, i l’us altern del català i l’anglès. La pinya s’ha convertit en el símbol del grup: pel concepte “tropical, fresc i estiuenc” de la seva proposta i també perquè són “una pinya”, una autèntica família, i, com expliquen en el llibret del CD Ohana , vol dir família en hawaià: “Tota la gent que t’acompanya, sigui de sang o no”. Entre els amics que els han acompanyat en la gravació del disc, produït per Mario Patiño, hi ha La Pegatina (Llimona i gin), Koers (Wild eye) i Blu May i Mia Farrés ( Si ho fes , primer single).

Una de les peculiaritats d’Ohana és que es tracta d’un visual album, en què cadascuna de les 13 cançons té a internet el seu vídeo corresponent: un rodatge dirigit per Jordi Estapé (200 Films) que va mobilitzar 130 persones.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.